dimarts, 8 d’agost de 2017

Tal dia com hui, fa cent anys

Enguany se celebra el centenari d'un dels edificis més emblemàtics de l'arquitectura civil de la ciutat de València: l'Estació del Nord. Es tracta d'un projecte de començaments del segle XX (1906-1917), portat endavant per la burgesia valenciana, que desplaçà extramurs l'antiga estació de trens, des de la Baixada de Sant Francesc a l'actual carrer de Xàtiva. El disseny i les obres van ser dirigits per l'arquitecte valencià Demetri Ribes seguint les línies del modernisme vienés, el racionalisme i certes reminiscències gòtiques. Per a la construcció de l'edifici es van emprar tot tipus de materials tradicionals que, a més de l'ús arquitectònic propi de qualsevol construcció, adquiriren un valor artesanal i decoratiu: estucs, vitralls, ceràmica, fusta, o la forja de ferro de la tanca, de les reixes dels balcons o de l'estructura que sosté la coberta de les vies i andanes principals.

Aquesta coberta va ser una de les sensaciones més destacades durant la inauguració de l'edifici. Transportada des de Madrid, per les seues dimensions, superava a les de les estacions de Berlín o Viena i era comparable a la d'Atocha de Madrid.


El nom "del Nord" no és cap punt geogràfic respecte a la ciutat, ben al contrari va ser situada al sud de la capital valenciana perquè els trens carregats de taronja, pincipal motiu d'exportació i riquesa, venien de l'Horta i la Ribera principalment. El terme s'adoptà de la companyia de ferrocarrils que començà a explotar el trànsit de mercaderies i passatgers: la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.



En aquests cent anys d'història de l'edifici, múltiples han estat les anècdotes que s'hi han esdevingut, entre elles me'n contaren una, causada per qüestions ideològiques durant la dictadura de Franco, per evitar possibles associacions de l'estrella roja de cinc puntes, que representava la companyia, amb el socialisme. Segons sembla, s'intentà canviar el seu color o substituir-les en cadascuna de les portes que donaven a l'andana. Per sort, les de ceràmica de la façana no es van tocar mai perquè tenien un to vidrat més aviat daurat, a l'estil de la ceràmica tradicional de Paterna, com podeu veure en la part superior de les torres laterals de la façana principal. Com tampoc no es van tocar els múltiples escuts de la ciutat.



Una altra casualitat està relacionada amb els bancs que ara se situen al voltant dels pilars del vestíbul a mode de soculada. Darrere de la fusta s'amaguen alguns dels rètols que donaven la benvinguda als viatgers. En trobareu molts altres a les parets, però endevineu de quan són aquests canvis i quina és la llengua que ara no està a la vista dels viatgers i tindreu la vostra particular anècdota.



I una tercera i última, heu pensat en els oficis segons la utilitat d'algunes parts i d'alguns objectes que hi ha repartits al llarg de l'edifici? Per exemple, qui s'encarregava de posar en hora tants rellotges com hi ha en tota l'estació? Quina vinculació podrien tenir els rellotges amb la puntualitat dels trens per la falta de rellotges personals de molts dels passatgers? O qui s'encarregava d'obrir i tancar les finestres interiors de la part superior de les parets de l'andana, quan ho feia i per què? Potser, si mires l'espai obert en la volta de la coberta i penses en la seua funció quan les locomotores eren de carbó, obtindràs una resposta.

Aquest edifici bé es mereix la nostra atenta mirada de tant en tant, moltes vegades la quotidianitat ens impedeix eixa altra mirada també necessària. 

dissabte, 5 d’agost de 2017

Convocatòria VIII Festa Estellés


Estellés amb Vicent Ventura i Joan Fuster, al carrer de Sant Josep de Sueca, després de l’atemptat del 12 de setembre de 1981. FOTO: Francesc Viadel Blog


Com cada any, Josep Lozano i Àlan Greus ens envien l'escrit informatiu que ens serveix de recordatori per organitzar la Festa Estellés. A través del correu electrònic ens diuen: 



"Alginet, 31 de juliol de 2017

Estimats amics i amigues:

Com fem ja d’habitud en aquestes dates, us tornem a convocar per encoratjar-vos a organitzar als vostres pobles i ciutats la Festa Estellés, que començàrem a celebrar fa ara huit anys. La Festa va nàixer amb l’objecte d’establir i consolidar la tradició d’una festa cultural, plaent i identitària que fóra referent per a tots els qui estimem el nostre idioma. És a dir, i per si algú té algun dubte o vol tramar alguna perversa fal·làcia, l’idioma que es parla al País València, Catalunya, les Illes Balears, el Rosselló, l’Alguer, la Franja de Ponent i el Carxe. Amb la Festa volem honorar el nostre magnífic poeta, Vicent Andrés Estellés, i les nostres terres, aquelles on la gent diu ‘Bon dia’ per saludar-se als matins. 

Segons les nostres dades, i esperem no deixar-nos-en cap, l’any 2016 la Festa va celebrar-se en 66 llocs: 

ALAQUÀS, ALBALAT DE LA RIBERA, ALBALAT DELS SORELLS, ALCÀSSER, L’ALCÚDIA, ALFARB, ALGEMESÍ, ALGINET, ALMUSSAFES, ANTELLA, ARENYS DE MAR, ALZIRA BARCELONA (Espai Valencià), BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA, BENIFAIÓ, BENIGÀNIM, BENIMACLET, BENIMODO, BENISSA, BORRIANA, BRUSSEL·LES, BURJASSOT, CANALS, CINCTORRES, CORBERA, DÉNIA, FONT D’EN CARRÒS, GANDIA, GUADASSUAR, KUOPIO (Finlàndia), LLANÇÀ, MASSALFASSAR, MONTSENY (PARC NATURAL), MONTSERRAT, MURO, MUSEROS, LA NUCIA, OLIVA, ONTINYENT, PAIPORTA, PALMA, PEDREGUER, PEGO, PICANYA, PICASSENT, LA POBLA DE FARNALS, PUÇOL, QUART DE POBLET, REAL (Vall dels Alcalans), REAL DE GANDIA, RIOLA, ROCAFORT, SAGUNT, SANT JOAN D’ALACANT, SANT VICENT DEL RASPEIG, SOLLANA, SUECA, TAVERNES BLANQUES, TAVERNES DE LA VALLDIGNA, TORRENT, TORTOSA, VALÈNCIA, XÀBIA (Riurau Arnauda), XÀTIVA, XIRIVELLA i XIXONA. 

També voldríem fer-vos el suggeriment que ja us vam fer en anys passats, per tal de donar més diversitat a l’acte: durant la primera part del recital, hom podria llegir poemes d’altres poetes, preferiblement de poetes en la nostra llengua, i la segona, dedicar-la a l’obra de Vicent Andrés Estellés. Us demanem, alhora, que ens envieu amb l'antelació que siga possible les dates de celebració dels actes –si pot ser, amb el cartell, si n'hi ha– i, una vegada celebrada la Festa, algunes imatges del sopar (tot, en format jpg o tif), amb unes ratlles de comentari-valoració. 

Publicarem tot allò que ens arribe al blog Festa Estellés.

Afectuosament."

Encara ens queda temps per organitzar l'acte, però no caldrà adormir-se massa, així que el convit queda escrit perquè dure la festa.

dimarts, 4 de juliol de 2017

Poemas y crónica de Nicolás Guillén

Data: dimecres 5 de juliol
Hora: 19.30h
Lloc: sala d'actes Octubre CCC
Activitat: presentació del llibre España Poemas y crónicas sobre una guerra antifascista, de Nicolás Guillén




A càrrec de: Nicolás Hernández Guillén, president de la Fundación Nicolás Guillén; Mabel Arteaga, cònsol general de Cuba; i Rocío Raya Galvín, presidenta de l’Associació Valenciana d’Amistat amb Cuba “José Martí”

Organitzat per la Fundación Nicolás Guillén i l’Assocació Valenciana d’Amistat amb Cuba “José Martí”

_________________________________________________

Nicolás Guillén és un dels grans literats del segle XX, un poeta planer i clar, lluitador contra les injustícies que denuncia en els seus versos; un intel·lectual al costat de les causes justes i de la cultura.

La seua participació en el Congreso de Intelectuales por la Defensa de la Cultura (València, 1937) el va acostar més a España i a la seua causa en un moment crític que podria condicionar el que posteriorment passà a Europa amb l'auge dels feixismes. 

L'arribada a València la descriu ell mateix quan explica:

El mismo día que llegamos a Valencia, al anochecer, sonaron las sirenas; la ciudad fue bombardeada. Bonita recepción... A Marinello y a mí nos habían instalado en una misma pieza de hotel, un hotel que estaba en la muy valenciana calle de la Paz. Nos apresuramos a vestirnos, pues alguien nos tocó a la puerta mientra gritaba: "¡Al refugio, al refugio!" Cuando salimos nos dimos cuenta de que la gente corría en una misma dirección, lo que nos hizo pensar que el refugio, como así fue, se encontraba en ella. Entramos de inmediato, y el espectáculo que se nos ofreció no era de los más tranquilizadores. Sobre todo, llamaban poderosamente al atención los niños menores, apretados convulsivamente por sus madres.

                  FOTO: Imatge de xiquets al refugi de l'Ajuntament de València eldiariocv.es

                                                    ________________________

Els records d'eixes vivències, el contacte amb els intel·lectuals internacionals, i especialment amb els espanyols d'aleshores, així com les converses amb els milicians que conegué en les visites als diferents fronts amb què es defensava la República espanyola front als atacs feixistes, van deixar una impressió gran que descriu en algun dels seus poemes.


Yo, hjjo de América,
hijo de ti y de África,
esclavo ayer de mayorales blancos dueños de látigos coléricos;
hoy esclavo de rojos yanquis azucareros y voraces;
yo, hijo de América
corro hacia ti, muero por ti.
Yo que amo la libertad con sencillez,
como se ama a un niño, al sol, o al árbol plantado frente a nuestra casa;
yo os grito con voz de hombre libre que os acompañaré, camaradas;
que iré marcando el paso con vosotros, [...]

________________________


Ardiendo, España, estás! Ardiendo
con largas uñas rojas encendidas;
a balas matricidas
pecho, bronce oponiendo
y en ojo, boca, carne de traidores hundiendo
las rojas uñas largas encendidas.

________________________

Nada importa morir al cabo,
pues morir no es tan gran suceso;
malo es ser libre y estar preso,
malo, estar libre y ser esclavo.

________________________

¡Miradla, a España, rota!
y pájaros volando sobre ruinas
y el fachismo y su bota,
y faroles sin luz en las esquinas, [...]

________________________

Las dos sangres de ti que en mí se juntan,
vuelven a ti, pues que de ti vinieron,
y por tus llagas fúlgidas preguntan.
Secos veré a los hombres que te hirieron.
Contra cetro y corona y manto y sable,
pueblo, contra sotana, y yo contigo,
y con mi voz para que el pecho te hable.
Yo, tu amigo, mi amigo; yo, tu amigo.

__________________________

Toco a la puerta de un gitano.
- ¿No anda por aquí Federico?
Nadie responde, no había nadie...
- ¡Federico! ¡Federico!

[...]

Salió el domingo, de noche,
salió el domingo y no vuelve.
Llevaba en la mano un lirio,
llevaba en los ojos fiebre;
el lirio se tornó sangre,
la sangre tornóse muerte

[...]

"¡Federico!", gritaron de repente,
con las manos inmóviles, atadas,
gitanos que pasaban lentamente.

¡Que voz la de sus venas desangradas!
¡Qué ardor el de sus cuerpos ateridos!
¡Que sueves sus pisadas, sus pisadas!

                                       De 'Angustia cuarta'

_______________________

I no és de l'únic poeta espanyol de qui parlà; el "poeta en espardenyes" no és altre que Miguel Hernández de qui explica:

"Imaginaos a un duro mocetón valenciano, campesino de Alicante, con la redonda cabeza pelada al rape; las manos grandes de quien ha trabajado mucho con ellas; los ojos verdes y saltones, llenos siempre de un asombro inefable; la nariz respingada, como la de aquellos rústicos deliciosos que ilustraban los cuentos infantiles de Calleja; la voz cortante y recia; la piel tostada por el férreo sol levantino, todo ello sepultado en unos pantalones de pana ya muy trabajada y unas espardeñas de flamante soga, y habréis construido rápidamente la figura de un gran poeta de la juventud revolucionaria española, comisario político del regimiento de Campesino: la figura del camarada Miguel Hernández".

                                         _____________________________________

Dimecres, a l'acte que us anunciem, podrem, a bon segur, escoltar en boca del nét del poeta altres texts, altres anècdotes que ens descriguen millor la personalitat de Nicolás Guillén

_____________________________________

Si voleu ampliar informació sobre l'autor:

Cronologia i apunt bibliogràfic sobre el poeta.

En la guerra de España de Nicolás Guillén, edició a càrrec d'Antonio Merino.

Nicolás Guillén, propagandista de la República Española d'Arturo del Villar

dilluns, 12 de juny de 2017

L'Any Joan Fuster ja té blog a l'ACPV

La Secció d’Ensenyament d’ACPV se suma a la commemoració del 25è aniversari de la mort de Joan Fuster, promoguda per la Institució de les Lletres Catalanes, i s’afegeix als actes que ACPV impulsa amb el títol global d’Any Fuster.




Ja podeu visitar el nou blog dedicat a difondre l'Any Joan Fuster. Hi trobareu entrades com:

- "Aproximació a la poesia de Joan Fuster" de Toni Espí.

- "Aprofitar els arguments de l’adversari, una arma fusteriana" de Tomàs Llopis.

- L’assaig fusterià a partir de l’article “Amor” de Tomàs Llopis.

A més a més, al web d'Acció Cultural del País Valencià hi trobareu informació sobre:

- Les activitats didàctiques que es promouen per als centres de Primària, Secundària i Batxillerat des del centre Octubre CCC.

- El material didàctic publicat al web (auques, cartells i unitats didàctiques dedicades als autors més destacats de la literatura catalana), els enllaços a recursos que pot emprar l'aprenent de la llengua a pàgines d'interés o la relació de cursos sobre Llengua i Literatura que us trobareu a la Secció d'Ensenyament.

- Els cursos del Centre Carles Salvador.

dimecres, 17 de maig de 2017

Propòsit d'esmena a 'Participa Méliès'


Els alumnes de l'IES El Quint de Riba-Roja de Túria han presentat aquest Propòsit d'esmena al festival "Participa Méliès". En ell, "un estudiant entremaliat i punxa decideix, després de rebre un toc d'atenció, fer esmena dels seus actes tot aprofitant les seues habilitats amb la màgia".

El curt ha estat realitzat de manera col·laborativa per un grup d'estudiants de Cultura Audiovisual que han posat en pràctica els coneixements adquirits a les classes amb el professor Natxo Moral sobre els efectes de substitució, stop-motion, sobreimpressió i joc d'escala, tan habituals en el cinema de Méliès.

Animeu-vos a votar? Cliqueu l'enllaç del títol del curt o ací.

dilluns, 8 de maig de 2017

Extret de la programació de l'Octubre CCC per a la setmana


Del diumenge 14 al diumenge 21 de maig

Projeccions a les 17.00h i a les 19.00h - Entrada lliure

DocsValència Espai de No Ficció és el nou festival de la ciutat de València en què el gènere documental és l’únic protagonista. El nostre món, la nostra realitat, és l’eix medul·lar d’aquesta nova proposta. Així de senzill i així d’ambiciós.

DocsValència se celebra de l’11 al 21 de maig simultàniament a la Filmoteca Valenciana, el Centre Cultural La Nau, el col·legi major Rector Peset, l’SGAE, el Centre del Carme i l’Octubre CCC.

Programació a l’Octubre CCC

Diumenge 14 de maig 17:00 El crazy Che | Pablo Chehebar, Nicolás Iacouzzi | Argentina | 2015 | 87’

19:00 La teoría sueca del amor | Erik Gandini | Suècia, Noruega, Dinamarca | 2016 | 76’

Consulta la programació completa a l'Octubre CCC

diumenge, 30 d’abril de 2017