diumenge, 10 de març del 2024

Tant de dol a Gaza

PAraUla

 

Realitat, verb, llum de cresol;

seny, fantasia, cant d’oriol;

mim, pensament, so.

 

Rella que pentina la terra;

solc que passeja l’aigua;

mineral energia, saba.

 

Reg que puja arrels, tronc i branques;

sol que nodreix la flor, alè vital;

moviment del fruit, vigor.

 

Conversa que pren el vol;

consentiment, enteniment;

comunicació front a la guerra.


dimarts, 23 de gener del 2024

diumenge, 31 de desembre del 2023

L'esperança

Que no us trenquen mai l'alegria!



Ja creix el dia, 
han passat els mesos i s'ha acomiadat desembre. 

Roden i roden les manetes del rellotge
com roda el món.

Un nou calendari
ens regala nous fulls de dates prenyats.

Canvia el paisatge a verd
i els ametlers llueixen noves flors.

Es desfà el gel que era pedra
i torna a créixer el llac i córrer el riu.

Cap d'Any s'omplí de desitjos i clarianes
però els núvols no s'ha esborrat encara.

Només, entre les boires de l'horitzó,
un pit-roig revola pel jardí.









dijous, 21 de desembre del 2023

Ni aigua

Pols, runes i destrucció,

apocalíptic paisatge

on els infants famolencs obren les boques

mentre pensen els cadàvers dels familiars

que habiten encara els enderrocs de ses cases.

Pardalets en nius de terror!

 

Milers de mortalles esperen torn

per ser soterrades en fosses comunes.

Dones, ancians i criatures les ploren

entre els esclafits de les bombes.

 

Palestina plora i Gaza se n’entra

com un jersei de llana dins d’una rentadora.

Mentre, soldats israelians ataquen de nou,

com fan les hienes davant la carnassa,

els pretesos llocs segurs per als civils.

 

Amèrica, panxacontenta, es posa una vena als ulls,

es tapa el nas i negocia amb la boca menuda

la venda d’armes que garanteix el genocidi.

I, a Gaza, ni aigua!

dimecres, 20 de desembre del 2023

Silenci a Gaza

Silenci a Gaza


La partitura reclama harmonia i diàleg

allà on el pentagrama marca silenci i mort,

allà on els camins de pau trontollen

i la melodia juga amb sons estridents.

 

Estols d’ocells, que sobrevolen  runes,

niuen en caixes de piano

i descansen en cordes de contrabaix

que han emmudit de desolació.

 

L’orquestra ha perdut la batuta

i els instruments abracen la mudesa

contra el guirigall deshumanitzat

dels timbals, que són bombes.

 

Els fantasmes dels albats

inerts sota els enderrocs

busquen camins de llum i justícia

mentre volen catxerulos.

 

On és l'audiència del violoncel de Pau Casals?

.

 


El Roto, publicat en El País, OPINIÖN, 18-12-2023 

diumenge, 17 de desembre del 2023

Minva Gaza, decreixen els innocents!

en cordes de contrabaix 
descansen ocells de presa 
i les tecles del piano 
ressonen amb estridència 

la gavina voladora 1 
tremolosa fuig al mar
i una rosa de paper 
circula de mà en mà 2

fantasmes fosforescents
s’esvaeixen lentament 
ombres en blanca paret 
els tancs provocant turment 

mil cossos flor de roser 
jauen estirats al terra 
sense fossar ni voler 
víctimes d'aquesta guerra 

he vist passar a la Lluna 
quan plorava amb tot el cor 
reflectia sang i runa 
Gaza roja de dolor 

caminava contra els vents 3
per lliurar-se de tot mal 
i netejar sentiments 
com el riu al seu cabal

la Lluna s’ha tret un pes 
per resseguir la sendera 
però la pau plora encara 
pels infants morts a boquera 

demà tornarà a passar 
carregadeta de pena 
pel genocidi cruel 
que creix i no dona treva


_______________________________


 


SUBTEXT: 1. Marina Rosell  2. Vicent Andrés Estellés   3. Mario Benedetti

dimecres, 1 de novembre del 2023

Nit de difunts

SONEN SIRENES EN NIT DE DIFUNTS




Canvia el cel del crepuscle. 
A València, es fa de nit 
 a poc a poc, 
serenament, 
 al ritme de campanes. 

Toquen a mort,
com és llei de vida,
tranquil·lament! 




Pense les guerres al món, 
els núvols de sang i destrucció, 
les boques famolenques i assedegades. 
Tremole de pensar-ho. 
M'enrabie de la falta d'esperança; 
rabie pels panxacontents 
que ja compten diners. 





Mire el darrer sol del dia,
la lluna, que ja decreix.



 
Sona la sirena d’una ambulància 
camí d'un hospital. 
Hi anuncia una hora curta,
un part de goig! 


Pense Palestina. 
Com serà la nit sense descans? 
Com serà la llum sense dia?
Com serà el terror del so 
del projectil que s'hi acosta? 
Com serà el part sense esperança? 
Com hi serà una hora curta? 

La pau no hi troba el camí 
i la tardor de violència 
fa de l'hora 
el darrer segon dels innocents. 


Imagine minetes, 
és Nit de Difunts; 
la pau de la memòria 
en retorna a la llar familiar. 


Bramen els morts de les guerres,
ànimes en pena que, inútilment,
cercaran la pròpia llar, 
el seu llum particular, 
sense familiars que els assenyalen la senda.


#perlapau, #NOalesguerres, #Palestina