dimecres, 15 de novembre de 2017

Per un finançament just, València omple els carrers

      El dissabte 18 de novembre, desenes de milers de persones vam omplir els carrers de la ciutat de València en resposta a la convocatòria de manifestació unitària per a exigir al Govern espanyol un finançament just.


       La resposta va superar les millors expectatives, fent evident que la conscienciació de discriminació del poble valencià no fa sinó augmentar i, conseqüentment, també el crit de ja n’hi ha prou de discriminar el nostre poble

       El passat 25 d’Abril Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va aplegar sindicats i partits sota el lema “Per un finançament just”. Ara, s’han sumat al mateix lema els representants empresarials (Confederació Empresarial Valenciana i Cambra de Comerç), les universitats, el sindicat CSIF, i Ciudadanos (a més dels sindicats UGT, CCOO i Intersindical, i els partits PSOE, Compromís, Podem, EUPV i ERPV, que ja es van sumar a la convocatòria d’Acció Cultural del 25 d’abril). D’aquesta manera, evidenciem la capacitat de sumar gent que pensa de forma diferent de molts temes, però que posa per davant allò que ens unifica: el maltracte que patim els valencians per part del Govern espanyol.

     I la generositat que significa aparcar els partidismes i els interessos particulars en benefici de l’interés del poble valencià, ha estat entès positivament per la ciutadania, que ha respost massivament a la crida. Ara, cal continuar sumant suports i, sobretot, denunciant la discriminació que patim, fins aconseguir un finançament realment just. 

      I en això Acció Cultural continuarà treballant, de manera activa i generosa. Perquè ens hi juguem el futur.



dilluns, 30 d’octubre de 2017

Cicle Joan Fuster

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV), LES UNIVERSITATS VALENCIANES, LA XARXA VIVES I LA CÀTEDRA JOAN FUSTER COMMEMOREN EL 25è ANIVERSARI DE LA MORT DE FUSTER 



El proper dijous comença el cicle d'actes dedicat a la figura de Joan Fuster. El programa contempla actes a Alacant, Castelló, València i Elx, i la participació de bona part dels especialistes en l’autor de Sueca.

PROGRAMA DEL CICLE



Dijous 2 novembre, 19 h. Alacant 



Seu Ciutat d’Alacant (Edifici Sant Ferran, 40) de la Universitat d’Alacant (UA)

 El llegat intel·lectual i polític de Joan Fuster 

Conferència introductòria d’Antoni Furió,catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València

Taula rodona amb Antoni Furió, Enric Balaguer (catedràtic de Literatura Catalana de la UA), Joan Borja (professor de Literatura Catalana de la UA), i Carme Gregori (professora de Filologia Catalana de la Universitat de València)

 Presentació a càrrec de Josep Forcadell, director de Publicacions de la UA i soci d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

Dimarts 7 novembre, 19 h. Castelló de la Plana


Universitat Jaume I (UJI), Sala de Graus Germà Colón

Joan Fuster i la literatura: crònica d’un compromís vital 

A càrrec de Vicent Salvador, Catedràtic de Filologia catalana a la Universitat Jaume I des del 1997. Escriptor i estudiós de la literatura catalana contemporània, amb nombroses publicacions sobre l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés.

Dijous 30 novembre, 19 h. València 


Aula Magna, Centre Cultural La Nau (C/ Universitat, núm. 2)

L’assaig fusterià com a crítica de l’academicisme 

A càrrec de Pau Viciano Navarro, Doctor en Història per la Universitat de València i assagista

Presenta: Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

Dijous 14 de desembre, 13 h. Elx


Universitat Miguel Hernández. Campus d’Elx, Edific Atzavares, Aula 6

Fuster assagista: l’anàlisi de la realitat

Conferència d’Anna Esteve, professora doctora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant


divendres, 27 d’octubre de 2017

La 5a Plaça del Llibre a València ja està en marxa

Hui, 1 de novembre, s'ha inaugurat la Plaça del llibre a València. Feia molt bon oratge (solet); la plaça de l'Ajuntament lluïa de joia: famílies que visitaven les barraques, adquirien algun llibre en valencià o escoltaven algun dels espectacles que, a una banda i a l'altra, tenien lloc. Un goig trobar-se amb llibreters, editors i escriptors que promouen la nostra llengua, un plaer creuar-se amb persones conegudes o amigues ja siga per conversar sobre algun llibre o per fer un poc de barret.
qaue l'oratge acompanye i les vendes també. 

És una bona ocasió per a trobar novetats en valencià sense problemes. 
Aprofiteu-ho, no sempre tenim a l'abast tant de títol i de tantes editorials!




La V Plaça del Llibre continuarà fins al 5 de novembre a la plaça de l'Ajuntament de València i del 24 al 26 de novembre estarà a la plaça de l'Ajuntament d'Alacant. Hi participen 40 editorials de les Illes, Catalunya i País Valencià, representades a través de 10 llibreries valencianes que atenen una oferta de més de 2.000 títols.

La Plaça del Llibre està inclosa dins de les activitats del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura de la Generalitat Valenciana.


El poeta Marc Granell i Capella de Ministrers seran els premiats enguany a la Plaça del Llibre 2017.


Visiteu la plaça i consulteu la programació dia a dia a:


La plaça del llibre de València / o d'Alacant.


diumenge, 15 d’octubre de 2017

En política, no li val tot! La convivència exigeix respecte

Si certes persones (per exemple, Toni Cantó, Xavier García Albiol o Alfonso Dastis) que representen part dels ciutadans en les institucions de l'Estat o altres que es fan passar per una veu autoritzada dins dels seus partits tingueren un poquet de vergonya no jugarien amb el futur de les generacions més joves dels nostre país, ni es mirarien tant el melic en parlar de fracàs escolar després d'haver malmès contra el treball extraordinari que es fa a les escoles d'aquest país i incitar les famílies i l'alumnat en contra de docents. (La resposta de Joan Baldoví o la de Joan Mena a Cantó eren necessàries i la d'alguns pares al ministre també).

 Si algunes d'aquestes persones foren més honestes, no posarien en dubte la professionalitat del conjunt dels ensenyants, ni mentirien per traure vots, ni canviarien les lleis educatives tan a la lleugera per tindre contenta la seua parròquia, ni farien de l'anècdota la norma... No hi ha dret que menyspreen la tasca docent i criminalitzen els qui imparteixen classe de valencià o en valencià. 

 Cal posar aturador a tantes fal·làcies: hi ha temes que no es poden tractar tan a la lleugera com ho fan. Cal posar aturador a tanta actuació agressiva com es donà en els primers anys de l'aplicació de la Llei d'ús i s'ha donat aquests darrers dies (amb ressò perillós a les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació).

 Per què segueixen criticant la tasca de part del professorat i d'alguns centres? Per què pressionen amb la crítica despectiva aquells que treballen per millorar el coneixement de l'alumnat? Per què acarnissen aquells que ensenyen els continguts acadèmics contrastats per les universitats valencianes i per l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua)?

 Qui té interés en què les persones que viuen a la Comunitat Valenciana no aprenguen bé les dues llengües que es parlen i s'escriuen ací? Qui busca guanyar vots amb enganys o fal·làcies? Per què els partits polítics defugen un pacte durador per l'educació que permeta progressar i generar un millor futur per als escolars valencians? És eixa l'actitud que convé prendre si volem generar una societat més justa, solidària i democràtica a partir del diàleg? És aquesta societat ignorant, acrítica i poc dialogant, que sembla volen alguns com la senyora Beatriz Gascó, la que ens permetrà progressar, evitar els errors del passat i superar les possibles diferències? Busquen ofendre al contrari polític o l'ofensa va més enllà i implica tots els treballadors que cada dia procuren que els nostres joves acaben millor formats i amb una actitud crítica que els permeta valorar el que aprenen i com ho aprenen?

 Si llegim el Comunicat de la Junta central de directors de centres públics de Catalunya veiem que el que es fa a les escoles no és adoctrinar. Alguns mitjans de comunicació i determinats polítics/polítiques, sí. Però molta cura, ens juguem la qualitat i el futur del nostre sistema educatiu! 

 Crec que alguns líders polítics (dins el PSOE també) haurien de posar ordre en les seues files i demanar menys soroll mediàtic de certs companys i clients; l'anècdota, si s'ha produït, és això, un fet aïllat, i, si convé, ha de ser atesa on cal (al propi centre educatiu en primera instància i, a la inspecció educativa després). Cal posar crisma i anar amb més compte; el que convé a qualsevol societat civilitzada és crear espais de debat a favor de la tolerància, de la cultura, de les persones i de la llengua. Perquè, si continuem pel camí de la manipulació constant i de la utilització política de la massa acrítica, mai no arribarem a bon port. 

 Defugim, per tant, tornar a la caverna, a l'escola franquista i, també, rebutgem actuacions com les de la FAPA Gabriel Miró d'Alacant que ens fan reviure situacions desagradables, insults, ignorància i ràbia causada per les manipulacions que vénen dels sectors de dretes que ara criden tan fort com ho feien en els anys '80 i, fins i tot, molt abans de la democràcia que anem fent. Són gent que no tenen cap interés en la cultura del nostre poble i menys encara en la normalització lingüística del valencià.

 Com a professor que estima profundament qualsevol de les varietats del català, em dol moltíssim que sembren l'odi i l'animadversió cap a la nostra cultura només per traure rèdits electorals; és per això que me'n reafirme, a través de les paraules de l’escriptora Maria Jesús Bolta quan diu:

 Si dic bon dia és perquè parle valencià.
 Si pronuncie amb goig Xàtiva, Llíria o Carcaixent és perquè parle valencià.
 Si els meus fills són Jaume, Jordi, Neus o Llum és perquè parle valencià.
 Si use tenir i venir però també tindre i vindre és perquè parle valencià.
 Si em sent a prop d'Estellés i d'Ovidi és perquè parle valencià.
 Si tinc un jardí a vessar de margarides i roselles és perquè parle valencià.
 Si decidisc generosament "hablarle en castellano" és perquè parle valencià.
 Si vosté sap que jo existisc és perquè encara parle valencià.

 La meua llengua no provoca, no insulta, no intimida.
 No agredix.
 No margina.

La meua llengua fa viure el poble que la vetla.
La meua llengua fa lliure el poble que la parla.

divendres, 6 d’octubre de 2017

"The end" o la petjada i el temps

 La música


En la pantalla de la nit
es projectaven uns bocins
de vida.
Dos nuvis somiaven un
camí llarg i caminaven junts,
feliços.

Descalços vora mar miraven
cap enrere per veure com
els peus,
ben ruixats per l'escuma blanca,
deixaven la petjada sobre
l’arena.

El sol i la lluna els venien
a veure sobre el llom lluent
de les ones
i, com tresors marins, nacraven
llurs xafades: unes per grans, altres
per delicades.

Uns menuts peuets, al bell mig
dels dos, ja marcaven el pas
confiats.
Uns altres, encara insegurs,
perseguien l'estel marcat
pel germà.

Una lluna plena, brodada
de nit, il·luminava el cel
fet d'estels;
mentre, els fotogrames del film
mostraven les mans, de platí
els anells.

Vingueren les pluges d’abril
i la calitja de l’agost
també.
Sorpresos miraren de nou
les pròpies petjades com
defugint el temps.

Els peuets, que foren un dia
menuts, ja són peus volanders,
lluny del niu;
abandonaren eixa llar
projectant, segurs, nous camins
vora el mar.

En off, la veu clama tranquil·la,
ara que ja estan sols: "Si em dones
la mà, amiga,
tornarem a la riba allà
on es pon el sol. I en veurem
les petjades".

- "Però si no hi ha res! On són
aquelles passes que deixàrem
ambdós?”
La imatge dels amants retorna
en blanc i negre al gran llençol
mentre el cor els batega.

- “Abraça't, amor meu! Recorde
unes onades dibuixant
el teu cos”.
Sota els crèdits, un gran plugim
d'argent els ruixa els seus cabells
i ens deixa un bes ardent.

dijous, 5 d’octubre de 2017


Presentació de les guies didàctiques i les auques de l'any
Aurora Bertrana
Prudenci Bertrana
i Joan Fuster
 

Dimarts, 10 d'octubre de 2017, a les 19:00 horesOctubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12 - València)

Hi intervindran:
Anna Gascon, professora d'ensenyament i autora de les guies didàctiques d'Aurora i Prudenci Bertrana

Isidre Crespo, Professor d'ensenyament i autor de les guies didàctiques de Joan Fuster amb la col·laboració de Vicent Josep Girbés i Tomàs Llopis

Presenta: Maite Boscà, professora de secundària


Les unitats didàctiques estan disponibles a l'enllaç:
www.acpv.cat/web/correllengua2017



dimecres, 4 d’octubre de 2017

Presentació: la darrera novel·la de Martí Domínguez

Presentació de la nova novel·la
L'assassí que estimava els llibres
de Martí Domínguez
Professor de la Universitat de València i membre de l’IEC
 

Dijous 5 d'octubre de 2017, a les 19:30 horesOctubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12 - València)

Hi intervindran:
Gustau MuñozCarme Manuel i Martí Domínguez

“Quants de vosaltres esteu envoltats de gent que no llig mai? Gent universitària, ciutadans distingits que poblen l’urbs i que passen la vida sense llegar una ratlla. Al capdavall, la lectura ocupa la darrera de les preocupacions de la majoria de les persones, i això en el cas que ocupe algun lloc, entre les seues preocupacions.”


dilluns, 2 d’octubre de 2017

Nota de premsa amb el pronunciament d'ACPV davant els fets ocorreguts l'1-O a Catalunya

Per una solució per Catalunya on s'escolte i respecte la veu del poble català. Compartim aquest escrit d'ACPV
València, 3 d'octubre de 2017

NOTA DE PREMSA

PRONUNCIAMENT D’ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV) DAVANT DELS FETS DE L’1 D’OCTUBRE A CATALUNYA

La Junta Directiva condemna l’extrema violència de la Policia i la Guàrdia Civil i demana al Govern espanyol que escolte i respecte la veu del poble de Catalunya

L’1 d’octubre vam assistir a una jornada d’excepcional gravetat: efectius de la Policia Nacional i de la Guardia Civil van assaltar col·legis electorals de diverses poblacions catalanes i van intentar desallotjar-los i apropiar-se d’urnes i vots amb una violència extrema, i sense causa justificada, contra la població civil.
Les imatges han recorregut el món, han escandalitzat a premsa, representants polítics i Governs de tot Europa i, simplement, no tenen cap explicació des del punt de vista de les normes i pautes pròpies d’una democràcia: ahir, Espanya, va ser sinònim de vergonya a tot el món. Parlem de més de 800 ferits, alguns greus (fins i tot hi ha el cas d’un jove que ha perdut un ull per impacte de pilota de goma, l’ús de les quals, recordem-ho, està prohibit a Catalunya).
Enfront d’aquesta exhibició de violència extrema, vam veure centenars de milers de ciutadans fent cua en col·legis electorals per a exercir tranquil·lament i pacífica el seu dret al vot. I 2.262.424 vots validats (sense comptar els milers de vots emesos però segrestats per la Policia Nacional i la Guardia Civil) són, es mire com es mire, molta gent, i més tenint en compte els obstacles de tot tipus que hagué de superar la votació.
Arribats a aquest punt, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) entén que la decisió del Govern espanyol (perquè és evident que si l’actuació de la Policia Nacional i la Guardia Civil fou uniformement tan violenta, no fou per l’existència de “casos aïllats”, sinó perquè es produí l’ordre de fer ús de la força sense esperar motiu) mereix l’absoluta condemna de tothom. Qualsevol intent de redreçar aquesta situació implica que el Govern espanyol reconsidere i rectifique el seu comportament.
I corregir el seu comportament implica, al nostre entendre:
  1. Obrir una investigació imparcial de la violència exercida per les forces policíaques (com, de fet, ha demanat ja l’ONU) i dur davant dels tribunals de justícia els culpables d’actuar així contra els ciutadans que en teoria haurien de protegir.
  1. Retirar el desplegament policíac enviat a Catalunya, i actuar d’acord amb la llei: a Catalunya, les competències de seguretat pública corresponen al cos autonòmic dels Mossos d’Esquadra.
  1. Retirar també el control administratiu i financer de la Generalitat, i complir ací també la llei, respectant el Govern autonòmic i les institucions catalanes, i les competències que per llei li corresponen.
  1. Iniciar un procés de diàleg i consens amb les institucions catalanes, des del respecte als representants democràticament elegits, per tal de buscar solucions possibles, sense imposicions, amenaces ni més violència.
El Govern espanyol fa anys que no ha fet sinó perdre una oportunitat rere l’altra de consensuar una solució. Primer, es va negar a acceptar l’Estatut votat pel poble de Catalunya. Després, es negà a arribar a cap forma de pacte fiscal. I a continuació no volgué cap modalitat de votació pactada i amb valor legal. I ha acompanyat cada negació amb gestos d’humiliació al poble de Catalunya, fins arribar a l’extrem d’assaltar les seues institucions i detenir membres del seu Govern el passat 20 de setembre i, finalment, d’agredir indiscriminadament als seus ciutadans l’1 d’octubre. De manera que ara el Govern espanyol recull la tempesta d’indignació que la seua actuació irresponsable ha anat sembrant.
No és a nosaltres a qui correspon apuntar quina ha de ser la solució, però simplement no és possible continuar ignorant l’opinió majoritària del poble de Catalunya. I és exclusivament responsabilitat del Govern espanyol el fet que eixa opinió ara demane el que no hauria demanat fa una dècada. I sobre els qui recau la màxima responsabilitat de la situació actual, recau també la màxima obligació de corregir-la i consensuar una solució.
Acció Cultural del País Valencià - Octubre CCC

Amb la població civil de Catalunya, amb Escola Valenciana

Subscric el següent comunicat d'Escola Valenciana.

 


L’entitat cívica qualifica d’autèntica salvatgina l’actuació policial i insta el president del Govern espanyol a donar-ne explicacions.


L’entitat cívica ha expressat rebuig i vergonya per les actuacions dels efectius de la policia i la guàrdia civil de l’estat espanyol durant les votacions del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Escola Valenciana denuncia que mentre la ciutadania desenvolupava l’exercici del dret a decidir el seu futur, fou reprimida a garrotades, a colp de porra, amb gas lacrimògen i pilotes de goma, sense discriminar entre persones majors o xiquetes i xiquets.




Els atacs al poble català, perpetrats sota les ordres de Mariano Rajoy, van ser d’una brutalitat desproporcionada. Fou una autèntica salvatgina. Més de vuit-cents ferits han necessitat ajuda sanitària. La democràcia aturada amb la força recordava a períodes obscurs de la nostra història. La ciutadania estava armada amb un vot i s’oposà a la violència de la policia i la guàrdia civil amb resistència pacífica.



Escola Valenciana insta el president del Govern espanyol a donar explicacions sobre els abusos que es cometeren ahir a Catalunya. Una actuació d’aquelles característiques hauria d’haver estat legitimada pel Parlament espanyol i, per contra, no fou una decisió consensuada exercir la violència desmesurada i inútil contra la població.  
-- 

dimarts, 8 d’agost de 2017

Tal dia com hui, fa cent anys

Enguany se celebra el centenari d'un dels edificis més emblemàtics de l'arquitectura civil de la ciutat de València: l'Estació del Nord. Es tracta d'un projecte de començaments del segle XX (1906-1917), portat endavant per la burgesia valenciana, que desplaçà extramurs l'antiga estació de trens, des de la Baixada de Sant Francesc a l'actual carrer de Xàtiva. El disseny i les obres van ser dirigits per l'arquitecte valencià Demetri Ribes seguint les línies del modernisme vienés, el racionalisme i certes reminiscències gòtiques. Per a la construcció de l'edifici es van emprar tot tipus de materials tradicionals que, a més de l'ús arquitectònic propi de qualsevol construcció, adquiriren un valor artesanal i decoratiu: estucs, vitralls, ceràmica, fusta, o la forja de ferro de la tanca, de les reixes dels balcons o de l'estructura que sosté la coberta de les vies i andanes principals.

Aquesta coberta va ser una de les sensaciones més destacades durant la inauguració de l'edifici. Transportada des de Madrid, per les seues dimensions, superava a les de les estacions de Berlín o Viena i era comparable a la d'Atocha de Madrid.


El nom "del Nord" no és cap punt geogràfic respecte a la ciutat, ben al contrari va ser situada al sud de la capital valenciana perquè els trens carregats de taronja, pincipal motiu d'exportació i riquesa, venien de l'Horta i la Ribera principalment. El terme s'adoptà de la companyia de ferrocarrils que començà a explotar el trànsit de mercaderies i passatgers: la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.



En aquests cent anys d'història de l'edifici, múltiples han estat les anècdotes que s'hi han esdevingut, entre elles me'n contaren una, causada per qüestions ideològiques durant la dictadura de Franco, per evitar possibles associacions de l'estrella roja de cinc puntes, que representava la companyia, amb el socialisme. Segons sembla, s'intentà canviar el seu color o substituir-les en cadascuna de les portes que donaven a l'andana. Per sort, les de ceràmica de la façana no es van tocar mai perquè tenien un to vidrat més aviat daurat, a l'estil de la ceràmica tradicional de Paterna, com podeu veure en la part superior de les torres laterals de la façana principal. Com tampoc no es van tocar els múltiples escuts de la ciutat.



Una altra casualitat està relacionada amb els bancs que ara se situen al voltant dels pilars del vestíbul a mode de soculada. Darrere de la fusta s'amaguen alguns dels rètols que donaven la benvinguda als viatgers. En trobareu molts altres a les parets, però endevineu de quan són aquests canvis i quina és la llengua que ara no està a la vista dels viatgers i tindreu la vostra particular anècdota.



I una tercera i última, heu pensat en els oficis segons la utilitat d'algunes parts i d'alguns objectes que hi ha repartits al llarg de l'edifici? Per exemple, qui s'encarregava de posar en hora tants rellotges com hi ha en tota l'estació? Quina vinculació podrien tenir els rellotges amb la puntualitat dels trens per la falta de rellotges personals de molts dels passatgers? O qui s'encarregava d'obrir i tancar les finestres interiors de la part superior de les parets de l'andana, quan ho feia i per què? Potser, si mires l'espai obert en la volta de la coberta i penses en la seua funció quan les locomotores eren de carbó, obtindràs una resposta.

Aquest edifici bé es mereix la nostra atenta mirada de tant en tant, moltes vegades la quotidianitat ens impedeix eixa altra mirada també necessària. 

dissabte, 5 d’agost de 2017

Convocatòria VIII Festa Estellés


Estellés amb Vicent Ventura i Joan Fuster, al carrer de Sant Josep de Sueca, després de l’atemptat del 12 de setembre de 1981. FOTO: Francesc Viadel Blog


Com cada any, Josep Lozano i Àlan Greus ens envien l'escrit informatiu que ens serveix de recordatori per organitzar la Festa Estellés. A través del correu electrònic ens diuen: 



"Alginet, 31 de juliol de 2017

Estimats amics i amigues:

Com fem ja d’habitud en aquestes dates, us tornem a convocar per encoratjar-vos a organitzar als vostres pobles i ciutats la Festa Estellés, que començàrem a celebrar fa ara huit anys. La Festa va nàixer amb l’objecte d’establir i consolidar la tradició d’una festa cultural, plaent i identitària que fóra referent per a tots els qui estimem el nostre idioma. És a dir, i per si algú té algun dubte o vol tramar alguna perversa fal·làcia, l’idioma que es parla al País València, Catalunya, les Illes Balears, el Rosselló, l’Alguer, la Franja de Ponent i el Carxe. Amb la Festa volem honorar el nostre magnífic poeta, Vicent Andrés Estellés, i les nostres terres, aquelles on la gent diu ‘Bon dia’ per saludar-se als matins. 

Segons les nostres dades, i esperem no deixar-nos-en cap, l’any 2016 la Festa va celebrar-se en 66 llocs: 

ALAQUÀS, ALBALAT DE LA RIBERA, ALBALAT DELS SORELLS, ALCÀSSER, L’ALCÚDIA, ALFARB, ALGEMESÍ, ALGINET, ALMUSSAFES, ANTELLA, ARENYS DE MAR, ALZIRA BARCELONA (Espai Valencià), BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA, BENIFAIÓ, BENIGÀNIM, BENIMACLET, BENIMODO, BENISSA, BORRIANA, BRUSSEL·LES, BURJASSOT, CANALS, CINCTORRES, CORBERA, DÉNIA, FONT D’EN CARRÒS, GANDIA, GUADASSUAR, KUOPIO (Finlàndia), LLANÇÀ, MASSALFASSAR, MONTSENY (PARC NATURAL), MONTSERRAT, MURO, MUSEROS, LA NUCIA, OLIVA, ONTINYENT, PAIPORTA, PALMA, PEDREGUER, PEGO, PICANYA, PICASSENT, LA POBLA DE FARNALS, PUÇOL, QUART DE POBLET, REAL (Vall dels Alcalans), REAL DE GANDIA, RIOLA, ROCAFORT, SAGUNT, SANT JOAN D’ALACANT, SANT VICENT DEL RASPEIG, SOLLANA, SUECA, TAVERNES BLANQUES, TAVERNES DE LA VALLDIGNA, TORRENT, TORTOSA, VALÈNCIA, XÀBIA (Riurau Arnauda), XÀTIVA, XIRIVELLA i XIXONA. 

També voldríem fer-vos el suggeriment que ja us vam fer en anys passats, per tal de donar més diversitat a l’acte: durant la primera part del recital, hom podria llegir poemes d’altres poetes, preferiblement de poetes en la nostra llengua, i la segona, dedicar-la a l’obra de Vicent Andrés Estellés. Us demanem, alhora, que ens envieu amb l'antelació que siga possible les dates de celebració dels actes –si pot ser, amb el cartell, si n'hi ha– i, una vegada celebrada la Festa, algunes imatges del sopar (tot, en format jpg o tif), amb unes ratlles de comentari-valoració. 

Publicarem tot allò que ens arribe al blog Festa Estellés.

Afectuosament."

Encara ens queda temps per organitzar l'acte, però no caldrà adormir-se massa, així que el convit queda escrit perquè dure la festa.

dimarts, 4 de juliol de 2017

Poemas y crónica de Nicolás Guillén

Data: dimecres 5 de juliol
Hora: 19.30h
Lloc: sala d'actes Octubre CCC
Activitat: presentació del llibre España Poemas y crónicas sobre una guerra antifascista, de Nicolás Guillén




A càrrec de: Nicolás Hernández Guillén, president de la Fundación Nicolás Guillén; Mabel Arteaga, cònsol general de Cuba; i Rocío Raya Galvín, presidenta de l’Associació Valenciana d’Amistat amb Cuba “José Martí”

Organitzat per la Fundación Nicolás Guillén i l’Assocació Valenciana d’Amistat amb Cuba “José Martí”

_________________________________________________

Nicolás Guillén és un dels grans literats del segle XX, un poeta planer i clar, lluitador contra les injustícies que denuncia en els seus versos; un intel·lectual al costat de les causes justes i de la cultura.

La seua participació en el Congreso de Intelectuales por la Defensa de la Cultura (València, 1937) el va acostar més a España i a la seua causa en un moment crític que podria condicionar el que posteriorment passà a Europa amb l'auge dels feixismes. 

L'arribada a València la descriu ell mateix quan explica:

El mismo día que llegamos a Valencia, al anochecer, sonaron las sirenas; la ciudad fue bombardeada. Bonita recepción... A Marinello y a mí nos habían instalado en una misma pieza de hotel, un hotel que estaba en la muy valenciana calle de la Paz. Nos apresuramos a vestirnos, pues alguien nos tocó a la puerta mientra gritaba: "¡Al refugio, al refugio!" Cuando salimos nos dimos cuenta de que la gente corría en una misma dirección, lo que nos hizo pensar que el refugio, como así fue, se encontraba en ella. Entramos de inmediato, y el espectáculo que se nos ofreció no era de los más tranquilizadores. Sobre todo, llamaban poderosamente al atención los niños menores, apretados convulsivamente por sus madres.

                  FOTO: Imatge de xiquets al refugi de l'Ajuntament de València eldiariocv.es

                                                    ________________________

Els records d'eixes vivències, el contacte amb els intel·lectuals internacionals, i especialment amb els espanyols d'aleshores, així com les converses amb els milicians que conegué en les visites als diferents fronts amb què es defensava la República espanyola front als atacs feixistes, van deixar una impressió gran que descriu en algun dels seus poemes.


Yo, hjjo de América,
hijo de ti y de África,
esclavo ayer de mayorales blancos dueños de látigos coléricos;
hoy esclavo de rojos yanquis azucareros y voraces;
yo, hijo de América
corro hacia ti, muero por ti.
Yo que amo la libertad con sencillez,
como se ama a un niño, al sol, o al árbol plantado frente a nuestra casa;
yo os grito con voz de hombre libre que os acompañaré, camaradas;
que iré marcando el paso con vosotros, [...]

________________________


Ardiendo, España, estás! Ardiendo
con largas uñas rojas encendidas;
a balas matricidas
pecho, bronce oponiendo
y en ojo, boca, carne de traidores hundiendo
las rojas uñas largas encendidas.

________________________

Nada importa morir al cabo,
pues morir no es tan gran suceso;
malo es ser libre y estar preso,
malo, estar libre y ser esclavo.

________________________

¡Miradla, a España, rota!
y pájaros volando sobre ruinas
y el fachismo y su bota,
y faroles sin luz en las esquinas, [...]

________________________

Las dos sangres de ti que en mí se juntan,
vuelven a ti, pues que de ti vinieron,
y por tus llagas fúlgidas preguntan.
Secos veré a los hombres que te hirieron.
Contra cetro y corona y manto y sable,
pueblo, contra sotana, y yo contigo,
y con mi voz para que el pecho te hable.
Yo, tu amigo, mi amigo; yo, tu amigo.

__________________________

Toco a la puerta de un gitano.
- ¿No anda por aquí Federico?
Nadie responde, no había nadie...
- ¡Federico! ¡Federico!

[...]

Salió el domingo, de noche,
salió el domingo y no vuelve.
Llevaba en la mano un lirio,
llevaba en los ojos fiebre;
el lirio se tornó sangre,
la sangre tornóse muerte

[...]

"¡Federico!", gritaron de repente,
con las manos inmóviles, atadas,
gitanos que pasaban lentamente.

¡Que voz la de sus venas desangradas!
¡Qué ardor el de sus cuerpos ateridos!
¡Que sueves sus pisadas, sus pisadas!

                                       De 'Angustia cuarta'

_______________________

I no és de l'únic poeta espanyol de qui parlà; el "poeta en espardenyes" no és altre que Miguel Hernández de qui explica:

"Imaginaos a un duro mocetón valenciano, campesino de Alicante, con la redonda cabeza pelada al rape; las manos grandes de quien ha trabajado mucho con ellas; los ojos verdes y saltones, llenos siempre de un asombro inefable; la nariz respingada, como la de aquellos rústicos deliciosos que ilustraban los cuentos infantiles de Calleja; la voz cortante y recia; la piel tostada por el férreo sol levantino, todo ello sepultado en unos pantalones de pana ya muy trabajada y unas espardeñas de flamante soga, y habréis construido rápidamente la figura de un gran poeta de la juventud revolucionaria española, comisario político del regimiento de Campesino: la figura del camarada Miguel Hernández".

                                         _____________________________________

Dimecres, a l'acte que us anunciem, podrem, a bon segur, escoltar en boca del nét del poeta altres texts, altres anècdotes que ens descriguen millor la personalitat de Nicolás Guillén

_____________________________________

Si voleu ampliar informació sobre l'autor:

Cronologia i apunt bibliogràfic sobre el poeta.

En la guerra de España de Nicolás Guillén, edició a càrrec d'Antonio Merino.

Nicolás Guillén, propagandista de la República Española d'Arturo del Villar

dilluns, 12 de juny de 2017

L'Any Joan Fuster ja té blog a l'ACPV

La Secció d’Ensenyament d’ACPV se suma a la commemoració del 25è aniversari de la mort de Joan Fuster, promoguda per la Institució de les Lletres Catalanes, i s’afegeix als actes que ACPV impulsa amb el títol global d’Any Fuster.




Ja podeu visitar el nou blog dedicat a difondre l'Any Joan Fuster. Hi trobareu entrades com:

- "Aproximació a la poesia de Joan Fuster" de Toni Espí.

- "Aprofitar els arguments de l’adversari, una arma fusteriana" de Tomàs Llopis.

- L’assaig fusterià a partir de l’article “Amor” de Tomàs Llopis.

A més a més, al web d'Acció Cultural del País Valencià hi trobareu informació sobre:

- Les activitats didàctiques que es promouen per als centres de Primària, Secundària i Batxillerat des del centre Octubre CCC.

- El material didàctic publicat al web (auques, cartells i unitats didàctiques dedicades als autors més destacats de la literatura catalana), els enllaços a recursos que pot emprar l'aprenent de la llengua a pàgines d'interés o la relació de cursos sobre Llengua i Literatura que us trobareu a la Secció d'Ensenyament.

- Els cursos del Centre Carles Salvador.

dimecres, 17 de maig de 2017

Propòsit d'esmena a 'Participa Méliès'


Els alumnes de l'IES El Quint de Riba-Roja de Túria han presentat aquest Propòsit d'esmena al festival "Participa Méliès". En ell, "un estudiant entremaliat i punxa decideix, després de rebre un toc d'atenció, fer esmena dels seus actes tot aprofitant les seues habilitats amb la màgia".

El curt ha estat realitzat de manera col·laborativa per un grup d'estudiants de Cultura Audiovisual que han posat en pràctica els coneixements adquirits a les classes amb el professor Natxo Moral sobre els efectes de substitució, stop-motion, sobreimpressió i joc d'escala, tan habituals en el cinema de Méliès.

Animeu-vos a votar? Cliqueu l'enllaç del títol del curt o ací.

dilluns, 8 de maig de 2017

Extret de la programació de l'Octubre CCC per a la setmana


Del diumenge 14 al diumenge 21 de maig

Projeccions a les 17.00h i a les 19.00h - Entrada lliure

DocsValència Espai de No Ficció és el nou festival de la ciutat de València en què el gènere documental és l’únic protagonista. El nostre món, la nostra realitat, és l’eix medul·lar d’aquesta nova proposta. Així de senzill i així d’ambiciós.

DocsValència se celebra de l’11 al 21 de maig simultàniament a la Filmoteca Valenciana, el Centre Cultural La Nau, el col·legi major Rector Peset, l’SGAE, el Centre del Carme i l’Octubre CCC.

Programació a l’Octubre CCC

Diumenge 14 de maig 17:00 El crazy Che | Pablo Chehebar, Nicolás Iacouzzi | Argentina | 2015 | 87’

19:00 La teoría sueca del amor | Erik Gandini | Suècia, Noruega, Dinamarca | 2016 | 76’

Consulta la programació completa a l'Octubre CCC

diumenge, 30 d’abril de 2017

divendres, 28 d’abril de 2017

La discriminació a la faena danya més les dones



Hui, 28 d'abril, es commemora el Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball.

 La discriminació a la feina ens danya a totes 


Denunciem les causes que traven la prevenció i recordem les persones que han mort o han perdut la salut mentre es guanyaven la vida.

Ampliar informació ací

dimarts, 11 d’abril de 2017

Background-image and other uses of it, de Mar Reykjavik

MVI 1801 from Mar Reykjavik on Vimeo.

Acte: Exposició.
Lloc: Octubre CCC, Sala d'exposicions.
Inauguració: dimecres 12 d’abril a les 19.30h.
(La inauguració inclou la projecció del documental)




L'espai és un composició de figures i fons. Res més.

 'Background-image' és una ordre. Una fórmula de llenguatge de codi que possibilita l’aparença d'una imatge com a fons de la pantalla. A l'espai digital un fons és una superposició.

 'Background-image and other uses of it' és un exercici de recontextualització del concepte 'background' atenent a les seues accepcions i al gir en la concepció del seu significat.

 Un desglossament de les possibilitats formals d'un fons d’esdevenir figura a partir d'una imatge d'un desert.

 Un joc d'anar i venir.

 De superposar-se.

 Un intent humil d'abastar-ho tot.

 La performance.

 Una crida a allò possible, a la possibilitat a partir de la retenció del món al fons de pantalla.

 La praxis que parteix de l'acceptació de que un 'background' és una excusa.

 Una imatge.

 Una il·lusió.

Amb la col·laboració de David Aliaga.

Entrada lliure.

Horari de visites: 
- De dilluns a divendres: de 9h a 21h
- Dissabtes matí: de 10h a 14h
- Dissabtes vesprada, diumenges i festius tot el dia: tancat

Font de la informació: Octubre CCC

Més informació al seu canal de Vimeo


dilluns, 10 d’abril de 2017

Carta de comiat



Benvolguts/des.

Com probablement sabreu, Salvem el Botànic ha decidit la seua dissolució per considerar que l'objectiu principal assenyalat en 1995, la salvaguarda del paisatge Botànic-Jesuïtes i del Centre Històric de València, s'ha aconseguit. No obstant això, interessa remarcar que l'aspiració de 'recuperar ciutat' continua sent, i ho serà sempre, de la incumbència de tota la ciutadania.

Els mitjans de comunicació ja s'han fet ressò del comiat.

El pròxim dijous 27 d'abril, a les 19.00 hores, farem un acte públic al Jardí Botànic, on tindrem ocasió de retrobar-nos amb tantíssima gent que ha lluitat en i per Salvem el Botànic. Ens acompanyaran Eva Dénia (cantant, acompanyada per Merxe Martínez al cel·lo), Cristina Domingo (Acció Ecologista-Agró), Maria Josep Picó (periodista) i Pedro Ruiz (Rector de la Universitat de València entre 1994 i 2002).

Desitjaríem comptar també amb la vostra presència.

Mentrestant, rebeu una forta abraçada

Salvem el Botànic, recuperem ciutat

diumenge, 9 d’abril de 2017

Diada del 25 d'abril

EL DISSABTE 29 D’ABRIL ENS MOBILITZEM PER LES NOSTRES TELEVISIONS I PER UN FINANÇAMENT JUST

El dissabte 29 d’abril hi haurà una Festa per les nostres televisions al matí, una manifestació a la vesprada pel finançament i un concert jove a la nit

Necessitem la nova ràdio i televisió valencianes, TV3 i IB3, i dir prou a la discriminació econòmica per part del Govern espanyol


televisió sense fronteres 

volem tv3, ib3 i À. (la nova rtvv) 


La commemoració de la diada del 25 d’abril estarà centrada en la reivindicació de la plena recepció de tots els mitjans de comunicació públics en la nostra llengua.


dissabte 29 d’abril


Pel matí se celebrarà la festa dels súpers! Serà 
als Jardins de Vivers per primera vegada, tindrem el Club super3 a València, i també comptarem amb alguns dels personatges de la programació infantil i juvenil d’ib3 i l’antiga rtvv


Per la vesprada hi haurà manifestació.


I per la  nit, concert als Jardins de Vivers, organitzat pel Joves d'ACPV i pel BEA.



dimarts, 4 d’abril de 2017

Vine a la festa pel valencià: XXXa Trobada d'escoles en valencià a València


Si vols més informació sobre la realització de la Trobada, la cercavila, els tallers i els actes culturals i festius que hi tingueren lloc, clica ací.


La Trobada de València es va celebrar

el diumenge, 9 d'abril a la Plaça de l'Ajuntament 

amb la següent PROGRAMACIÓ



La Trobada començà a les 10’30 hores a l'esplanada de l'IES Lluís Vives amb la cercavila que recorregué els carrers del barri al ritme de les bandes de música, les dolçaines i tabals, la batucada de l'IES Lluís Vives... fins a la Plaça de l'Ajuntament.


En arribar-hi, es lliuraren els recordatoris de la Trobada que havia creat l'alumnat de l'IES Lluís Vives per als centres participants.





A les 12 h. tingué lloc l'actuació de la Coraleta el Raconet de la Societat Coral el Micalet i l’Orquestra del Micalet.

Més tard, a les 13 h., el Grup de Danses Sant Roc oferí una dansà i, de forma simultània, es desenvoluparen els més de mig centenar de tallers confeccionats per 53 centres educatius, associacions, la universitat i altres organitzacions i entitats, així com exposicions, contacontes, entre altres activitats per a gaudir de la Festa pel valencià.



  • Foto: D’esquerra a dreta: Laia Maurí (representant de la CAPPEPV), Laura Font (presidenta de la CAPPEPV), María López (cap d’estudis de l’IES Lluís Vives) i Hermínia Galotto (presidenta de l’AMPA IES Lluís Vives).

A les 13’30 hores, la contacontes Eva Andújar oferí la narració ‘Contes per a la butxaca’.

Després de dinar, vora les 15’30 hores actuà Ramonets, que marcarà la fi de la festa.





Una ocasió per a celebrar, una festa per a recuperar espais, dinamitzar l'ús del valencià i normalitzar la nostra llengua.




Amplieu informació:  


- Vídeo: Veniu a la Trobada de València.

- La XXXa Trobada a València prendrà el centre de la ciutat

- Programa de la XXXa Trobada a València

- València serà capital per la llengua aquest diumenge amb la XXXa Trobada

 

Vine a la festa i no et perdes l'actuació de Ramonets

dissabte, 11 de març de 2017

6è Premi de poesia escolar Pissiganya.cat



Un any més...comptem amb vosaltres! 



Per sisè any consecutiu, des de Pissiganya.cat us convidem a fer partícips els vostres alumnes del


La convocatòria s'adreça a Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles formatius, i esperem amb molta il·lusió que els vostres alumnes hi participin! Formulari d'enviament dels poemes.


  Recordeu: El termini acaba el 21 d'abril de 2017


El premi consisteix en un lot de llibres patrocinat per la col·lecció Vagó de versos, d'Andana Editorial, una entrada conjunta al Museu de la vida rural, de l'Espluga de Francolí, per a tots els premiats i els seus pares. I, finalment, la novetat d'enguany és que la Fundació Joan Brossa ofereix una ruta Brossiana per als guanyadors de la modalitat de poesia visual!

Els guanyadors, a més a més, podran recollir el seu premi durant la cerimònia de lliurament, que tindrà lloc al mes de maig en El tinter de les lletres catalanes, la festa conjunta dels premis Sambori Òmnium, de narrativa, i Pissiganya, de poesia. La bona gent de l'info-K es van fer ressò de l'edició de l'any passat...

Més informació al Facebook de Pissiganya i al Twitter

dilluns, 27 de febrer de 2017

Jornada de lluita

Escola Valenciana i els organitzadors de la Jornada ens donen les gràcies a totes les persones que hem participat en aquesta Jornada de reivindicació contra la LOMCE.


Nota de premsa 

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca vaga i manifestació el pròxim 9 de març




La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per les organitzacions, FAPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, FEPV, BEA, Campus Jove, Sindicat d’Estudiants, FEU, FdE, Acontracorrent, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAPA-Enric Valor, FAPA-Penyagolosa i Valencia Laica, convoca vaga educativa i manifestació en les tres capitals valencianes, Castelló, València i Alacant el pròxim 9 de març contra les retallades, les revàlides i la LOMQE

Amb els lemes #SIalaPública, #NOalaLOMQE, #RevertirRetallades, #NOal3més2, les entitats que configuren la Plataforma s’uneixen de nou a la convocatòria estatal, per a fer una crida als centres educatius i a les comunitats educatives per a eixir al carrer i dir no a la LOMQE i defensar l’ensenyament públic. 

La Plataforma vol de nou manifestar el seu rebuig a les continues retallades: increment de la càrrega lectiva del professorat, descomptes en la nòmina per baixa, augment de les ràtios, imposició de 10 dies lectius per cobrir les substitucions, etc. Aquestes retallades s’han vist reflectides també en l’augment de la concertació, en la destrossa de les infraestructures com al cas del presumpte robatori de CIEGSA i el BEI, la minva de professorat i de recursos al sistema públic i un llarg etcètera que ha significat la minva de la qualitat del nostre sistema educatiu públic. La Plataforma també s’oposa a la privatització de l’ensenyament i la mercantilització de la universitat que suposa el model 3+2. 

La Plataforma diu NO a la LOMQE i n’exigeix la derogació. És una llei regressiva, privatitzadora, antidemocràtica, segregadora i ataca les llengües pròpies. La Plataforma diu SÍ a L’ENSENYAMENT PÚBLIC pel qual s’ha lluitat des de fa tants anys. Per això convoca aquesta vaga i anima tota la comunitat educativa –alumnat, pares i mares i treballadors/des de l’ensenyament- a secundar-la, de totes les etapes educatives. 

Per estes raons la Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic fa una crida a secundar la manifestació el pròxim 9 de març a les 18’30 hores en les tres capitals de província. 

Així mateix la Plataforma convoca, fins el dia de la vaga, una sèrie d’accions per tal de moure les comunitats educatives, que es concreten en: 

28 de febrer. Presència en xarxes socials. Jornada de lluita. 
2 de març. Jornada debat sobre la LOMQE a la Nau (Universitat de València). 
5 de març. Ciberacció No a LOMQE 
6 de març. Roda de premsa a FAMPA-València 
9 de març a les 12’00 hores. Manifestació estudiantil a la Facultat d’Història (València). 

València, 21 de febrer de 2017