Cicle Joan Fuster

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV), LES UNIVERSITATS VALENCIANES, LA XARXA VIVES I LA CÀTEDRA JOAN FUSTER COMMEMOREN EL 25è ANIVERSARI DE LA MORT DE FUSTER 

El proper dijous comença el cicle d'actes dedicat a la figura de Joan Fuster. El programa contempla actes a Alacant, Castelló, València i Elx, i la participació de bona part dels especialistes en l’autor de Sueca.

PROGRAMA DEL CICLE

Dijous 2 novembre, 19 h. Alacant 

Seu Ciutat d’Alacant (Edifici Sant Ferran, 40) de la Universitat d’Alacant (UA)

 El llegat intel·lectual i polític de Joan Fuster 

Conferència introductòria d’Antoni Furió,catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València

Taula rodona amb Antoni Furió, Enric Balaguer (catedràtic de Literatura Catalana de la UA), Joan Borja (professor de Literatura Catalana de la UA), i Carme Gregori (professora de Filologia Catalana de la Universitat de València)

 Presentació a càrrec de Josep Forcadell, director de Publicacions de la UA i soci d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

Dimarts 7 novembre, 19 h. Castelló de la Plana

Universitat Jaume I (UJI), Sala de Graus Germà Colón

Joan Fuster i la literatura: crònica d’un compromís vital 

A càrrec de Vicent Salvador, Catedràtic de Filologia catalana a la Universitat Jaume I des del 1997. Escriptor i estudiós de la literatura catalana contemporània, amb nombroses publicacions sobre l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés.

Dijous 30 novembre, 19 h. València 

Aula Magna, Centre Cultural La Nau (C/ Universitat, núm. 2)

L’assaig fusterià com a crítica de l’academicisme 

A càrrec de Pau Viciano Navarro, Doctor en Història per la Universitat de València i assagista

Presenta: Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

Dijous 14 de desembre, 13 h. Elx

Universitat Miguel Hernández. Campus d’Elx, Edific Atzavares, Aula 6

Fuster assagista: l’anàlisi de la realitat

Conferència d’Anna Esteve, professora doctora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant

La 5a Plaça del Llibre a València ja està en marxa

Hui, 1 de novembre, s'ha inaugurat la Plaça del llibre a València. Feia molt bon oratge (solet); la plaça de l'Ajuntament lluïa de joia: famílies que visitaven les barraques, adquirien algun llibre en valencià o escoltaven algun dels espectacles que, a una banda i a l'altra, tenien lloc. Un goig trobar-se amb llibreters, editors i escriptors que promouen la nostra llengua, un plaer creuar-se amb persones conegudes o amigues ja siga per conversar sobre algun llibre o per fer un poc de barret.

qaue l'oratge acompanye i les vendes també. 

És una bona ocasió per a trobar novetats en valencià sense problemes. 

Aprofiteu-ho, no sempre tenim a l'abast tant de títol i de tantes editorials!

La V Plaça del Llibre continuarà fins al 5 de novembre a la plaça de l'Ajuntament de València i del 24 al 26 de novembre estarà a la plaça de l'Ajuntament d'Alacant. Hi participen 40 editorials de les Illes, Catalunya i País Valencià, representades a través de 10 llibreries valencianes que atenen una oferta de més de 2.000 títols.

La Plaça del Llibre està inclosa dins de les activitats del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura de la Generalitat Valenciana.

El poeta Marc Granell i Capella de Ministrers seran els premiats enguany a la Plaça del Llibre 2017.

Visiteu la plaça i consulteu la programació dia a dia a:

La plaça del llibre de València / o d'Alacant.

En política, no li val tot! La convivència exigeix respecte

Si certes persones (per exemple, Toni Cantó, Xavier García Albiol o Alfonso Dastis) que representen part dels ciutadans en les institucions de l'Estat o altres que es fan passar per una veu autoritzada dins dels seus partits tingueren un poquet de vergonya no jugarien amb el futur de les generacions més joves dels nostre país, ni es mirarien tant el melic en parlar de fracàs escolar després d'haver malmès contra el treball extraordinari que es fa a les escoles d'aquest país i incitar les famílies i l'alumnat en contra de docents. (La resposta de Joan Baldoví o la de Joan Mena a Cantó eren necessàries i la d'alguns pares al ministre també).

 Si algunes d'aquestes persones foren més honestes, no posarien en dubte la professionalitat del conjunt dels ensenyants, ni mentirien per traure vots, ni canviarien les lleis educatives tan a la lleugera per tindre contenta la seua parròquia, ni farien de l'anècdota la norma... No hi ha dret que menyspreen la tasca docent i criminalitzen els qui imparteixen classe de valencià o en valencià. 

 Cal posar aturador a tantes fal·làcies: hi ha temes que no es poden tractar tan a la lleugera com ho fan. Cal posar aturador a tanta actuació agressiva com es donà en els primers anys de l'aplicació de la Llei d'ús i s'ha donat aquests darrers dies (amb ressò perillós a les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació).

 Per què segueixen criticant la tasca de part del professorat i d'alguns centres? Per què pressionen amb la crítica despectiva aquells que treballen per millorar el coneixement de l'alumnat? Per què acarnissen aquells que ensenyen els continguts acadèmics contrastats per les universitats valencianes i per l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua)?

 Qui té interés en què les persones que viuen a la Comunitat Valenciana no aprenguen bé les dues llengües que es parlen i s'escriuen ací? Qui busca guanyar vots amb enganys o fal·làcies? Per què els partits polítics defugen un pacte durador per l'educació que permeta progressar i generar un millor futur per als escolars valencians? És eixa l'actitud que convé prendre si volem generar una societat més justa, solidària i democràtica a partir del diàleg? És aquesta societat ignorant, acrítica i poc dialogant, que sembla volen alguns com la senyora Beatriz Gascó, la que ens permetrà progressar, evitar els errors del passat i superar les possibles diferències? Busquen ofendre al contrari polític o l'ofensa va més enllà i implica tots els treballadors que cada dia procuren que els nostres joves acaben millor formats i amb una actitud crítica que els permeta valorar el que aprenen i com ho aprenen?

 Si llegim el Comunicat de la Junta central de directors de centres públics de Catalunya veiem que el que es fa a les escoles no és adoctrinar. Alguns mitjans de comunicació i determinats polítics/polítiques, sí. Però molta cura, ens juguem la qualitat i el futur del nostre sistema educatiu! 

 Crec que alguns líders polítics (dins el PSOE també) haurien de posar ordre en les seues files i demanar menys soroll mediàtic de certs companys i clients; l'anècdota, si s'ha produït, és això, un fet aïllat, i, si convé, ha de ser atesa on cal (al propi centre educatiu en primera instància i, a la inspecció educativa després). Cal posar crisma i anar amb més compte; el que convé a qualsevol societat civilitzada és crear espais de debat a favor de la tolerància, de la cultura, de les persones i de la llengua. Perquè, si continuem pel camí de la manipulació constant i de la utilització política de la massa acrítica, mai no arribarem a bon port. 

 Defugim, per tant, tornar a la caverna, a l'escola franquista i, també, rebutgem actuacions com les de la FAPA Gabriel Miró d'Alacant que ens fan reviure situacions desagradables, insults, ignorància i ràbia causada per les manipulacions que vénen dels sectors de dretes que ara criden tan fort com ho feien en els anys '80 i, fins i tot, molt abans de la democràcia que anem fent. Són gent que no tenen cap interés en la cultura del nostre poble i menys encara en la normalització lingüística del valencià.

 Com a professor que estima profundament qualsevol de les varietats del català, em dol moltíssim que sembren l'odi i l'animadversió cap a la nostra cultura només per traure rèdits electorals; és per això que me'n reafirme, a través de les paraules de l’escriptora Maria Jesús Bolta quan diu:

 Si dic bon dia és perquè parle valencià.

 Si pronuncie amb goig Xàtiva, Llíria o Carcaixent és perquè parle valencià.

 Si els meus fills són Jaume, Jordi, Neus o Llum és perquè parle valencià.

 Si use tenir i venir però també tindre i vindre és perquè parle valencià.

 Si em sent a prop d'Estellés i d'Ovidi és perquè parle valencià.

 Si tinc un jardí a vessar de margarides i roselles és perquè parle valencià.

 Si decidisc generosament "hablarle en castellano" és perquè parle valencià.

 Si vosté sap que jo existisc és perquè encara parle valencià.

 La meua llengua no provoca, no insulta, no intimida.

 No agredix.

 No margina.

La meua llengua fa viure el poble que la vetla.

La meua llengua fa lliure el poble que la parla.

"The end" o la petjada i el temps

 La música

En la pantalla de la nit
es projectaven uns bocins
de vida.
Dos nuvis somiaven un
camí llarg i caminaven junts,
feliços.

Descalços vora mar miraven
cap enrere per veure com
els peus,
ben ruixats per l'escuma blanca,
deixaven la petjada sobre
l’arena.

El sol i la lluna els venien
a veure sobre el llom lluent
de les ones
i, com tresors marins, nacraven
llurs xafades: unes per grans, altres
per delicades.

Uns menuts peuets, al bell mig
dels dos, ja marcaven el pas
confiats.
Uns altres, encara insegurs,
perseguien l'estel marcat
pel germà.

Una lluna plena, brodada
de nit, il·luminava el cel
fet d'estels;
mentre, els fotogrames del film
mostraven les mans, de platí
els anells.

Vingueren les pluges d’abril
i la calitja de l’agost
també.
Sorpresos miraren de nou
les pròpies petjades com
defugint el temps.

Els peuets, que foren un dia
menuts, ja són peus volanders,
lluny del niu;
abandonaren eixa llar
projectant, segurs, nous camins
vora el mar.

En off, la veu clama tranquil·la,
ara que ja estan sols: "Si em dones
la mà, amiga,
tornarem a la riba allà
on es pon el sol. I en veurem
les petjades".

- "Però si no hi ha res! On són
aquelles passes que deixàrem
ambdós?”
La imatge dels amants retorna
en blanc i negre al gran llençol
mentre el cor els batega.

- “Abraça't, amor meu! Recorde
unes onades dibuixant
el teu cos”.
Sota els crèdits, un gran plugim
d'argent els ruixa els seus cabells
i ens deixa un bes ardent.

Presentació de les guies didàctiques i les auques de l'any Aurora Bertrana Prudenci Bertrana i Joan Fuster

Dimarts, 10 d'octubre de 2017, a les 19:00 horesOctubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12 - València) Hi intervindran: Anna Gascon, professora d'ensenyament i autora de les guies didàctiques d'Aurora i Prudenci Bertrana Isidre Crespo, Professor d'ensenyament i autor de les guies didàctiques de Joan Fuster amb la col·laboració de Vicent Josep Girbés i Tomàs Llopis Presenta: Maite Boscà, professora de secundària Les unitats didàctiques estan disponibles a l'enllaç: www.acpv.cat/web/correllengua2017

Presentació: la darrera novel·la de Martí Domínguez

Presentació de la nova novel·la L'assassí que estimava els llibres de Martí Domínguez Professor de la Universitat de València i membre de l’IEC

Dijous 5 d'octubre de 2017, a les 19:30 horesOctubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12 - València) Hi intervindran: Gustau Muñoz, Carme Manuel i Martí Domínguez “Quants de vosaltres esteu envoltats de gent que no llig mai? Gent universitària, ciutadans distingits que poblen l’urbs i que passen la vida sense llegar una ratlla. Al capdavall, la lectura ocupa la darrera de les preocupacions de la majoria de les persones, i això en el cas que ocupe algun lloc, entre les seues preocupacions.”

Nota de premsa amb el pronunciament d'ACPV davant els fets ocorreguts l'1-O a Catalunya

Per una solució per Catalunya on s'escolte i respecte la veu del poble català. Compartim aquest escrit d'ACPV

València, 3 d'octubre de 2017 NOTA DE PREMSA PRONUNCIAMENT D’ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV) DAVANT DELS FETS DE L’1 D’OCTUBRE A CATALUNYA La Junta Directiva condemna l’extrema violència de la Policia i la Guàrdia Civil i demana al Govern espanyol que escolte i respecte la veu del poble de Catalunya L’1 d’octubre vam assistir a una jornada d’excepcional gravetat: efectius de la Policia Nacional i de la Guardia Civil van assaltar col·legis electorals de diverses poblacions catalanes i van intentar desallotjar-los i apropiar-se d’urnes i vots amb una violència extrema, i sense causa justificada, contra la població civil. Les imatges han recorregut el món, han escandalitzat a premsa, representants polítics i Governs de tot Europa i, simplement, no tenen cap explicació des del punt de vista de les normes i pautes pròpies d’una democràcia: ahir, Espanya, va ser sinònim de vergonya a tot el món. Parlem de més de 800 ferits, alguns greus (fins i tot hi ha el cas d’un jove que ha perdut un ull per impacte de pilota de goma, l’ús de les quals, recordem-ho, està prohibit a Catalunya). Enfront d’aquesta exhibició de violència extrema, vam veure centenars de milers de ciutadans fent cua en col·legis electorals per a exercir tranquil·lament i pacífica el seu dret al vot. I 2.262.424 vots validats (sense comptar els milers de vots emesos però segrestats per la Policia Nacional i la Guardia Civil) són, es mire com es mire, molta gent, i més tenint en compte els obstacles de tot tipus que hagué de superar la votació. Arribats a aquest punt, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) entén que la decisió del Govern espanyol (perquè és evident que si l’actuació de la Policia Nacional i la Guardia Civil fou uniformement tan violenta, no fou per l’existència de “casos aïllats”, sinó perquè es produí l’ordre de fer ús de la força sense esperar motiu) mereix l’absoluta condemna de tothom. Qualsevol intent de redreçar aquesta situació implica que el Govern espanyol reconsidere i rectifique el seu comportament. I corregir el seu comportament implica, al nostre entendre: Obrir una investigació imparcial de la violència exercida per les forces policíaques (com, de fet, ha demanat ja l’ONU) i dur davant dels tribunals de justícia els culpables d’actuar així contra els ciutadans que en teoria haurien de protegir. Retirar el desplegament policíac enviat a Catalunya, i actuar d’acord amb la llei: a Catalunya, les competències de seguretat pública corresponen al cos autonòmic dels Mossos d’Esquadra. Retirar també el control administratiu i financer de la Generalitat, i complir ací també la llei, respectant el Govern autonòmic i les institucions catalanes, i les competències que per llei li corresponen. Iniciar un procés de diàleg i consens amb les institucions catalanes, des del respecte als representants democràticament elegits, per tal de buscar solucions possibles, sense imposicions, amenaces ni més violència. El Govern espanyol fa anys que no ha fet sinó perdre una oportunitat rere l’altra de consensuar una solució. Primer, es va negar a acceptar l’Estatut votat pel poble de Catalunya. Després, es negà a arribar a cap forma de pacte fiscal. I a continuació no volgué cap modalitat de votació pactada i amb valor legal. I ha acompanyat cada negació amb gestos d’humiliació al poble de Catalunya, fins arribar a l’extrem d’assaltar les seues institucions i detenir membres del seu Govern el passat 20 de setembre i, finalment, d’agredir indiscriminadament als seus ciutadans l’1 d’octubre. De manera que ara el Govern espanyol recull la tempesta d’indignació que la seua actuació irresponsable ha anat sembrant. No és a nosaltres a qui correspon apuntar quina ha de ser la solució, però simplement no és possible continuar ignorant l’opinió majoritària del poble de Catalunya. I és exclusivament responsabilitat del Govern espanyol el fet que eixa opinió ara demane el que no hauria demanat fa una dècada. I sobre els qui recau la màxima responsabilitat de la situació actual, recau també la màxima obligació de corregir-la i consensuar una solució.

Acció Cultural del País Valencià - Octubre CCC

Amb la població civil de Catalunya, amb Escola Valenciana

Subscric el següent comunicat d'Escola Valenciana.

 

Escola Valenciana condemna la violència i la desproporció de les forces de seguretat de l’estat contra la ciutadania de Catalunya

L’entitat cívica qualifica d’autèntica salvatgina l’actuació policial i insta el president del Govern espanyol a donar-ne explicacions.

L’entitat cívica ha expressat rebuig i vergonya per les actuacions dels efectius de la policia i la guàrdia civil de l’estat espanyol durant les votacions del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Escola Valenciana denuncia que mentre la ciutadania desenvolupava l’exercici del dret a decidir el seu futur, fou reprimida a garrotades, a colp de porra, amb gas lacrimògen i pilotes de goma, sense discriminar entre persones majors o xiquetes i xiquets.

Els atacs al poble català, perpetrats sota les ordres de Mariano Rajoy, van ser d’una brutalitat desproporcionada. Fou una autèntica salvatgina. Més de vuit-cents ferits han necessitat ajuda sanitària. La democràcia aturada amb la força recordava a períodes obscurs de la nostra història. La ciutadania estava armada amb un vot i s’oposà a la violència de la policia i la guàrdia civil amb resistència pacífica.

Escola Valenciana insta el president del Govern espanyol a donar explicacions sobre els abusos que es cometeren ahir a Catalunya. Una actuació d’aquelles característiques hauria d’haver estat legitimada pel Parlament espanyol i, per contra, no fou una decisió consensuada exercir la violència desmesurada i inútil contra la població.  

--