Que passeu molt bones festes!
Imatge extreta de Les Teories Ètiques i el Consumisme
Llegiu Àngel Casas
dissabte, 22 de desembre del 2018
dilluns, 29 d’octubre del 2018
Sisena Plaça del llibre
De l'1 al 4 de novembre de 2018 se celebrarà la 6a. Plaça del Llibre a la plaça de l’Ajuntament de València. Es tracta d'unes jornades de difusió literària que pretenen crear un espai de trobada per a editorials, llibreries, autors i, sobretot, per a les persones que estimem la cultura i el llibre en la nostra llengua. Per tant, és una ocasió per a conèixer les darreres novetats i poder comprar aquells llibres que, en el seu moment, se'ns havien passat de llarg.
Entre els actes que hi ha al voltant d'aquesta 6a. trobada, destaquem la inauguració de la 6a. Plaça del Llibre a les 20:30 h. a la Plaça de l’Ajuntament de València i el sopar literari de lliurament dels Premis de la Plaça 2018.
El sopar tindrà lloc a les 21.30 hores a l'Octubre CCC (Carrer Sant Ferran, 12. 46.001 - València).
En aquesta ocasió els guardonats són Isabel-Clara Simó (Premi Trajectòria 2018) i el programa d’À Punt Media, Plaerdemavida (Premi Difusió 2018).
dissabte, 27 d’octubre del 2018
Aproximació a les intertextualitats en Quatre rius de sang de Lluís Vicent Banyuls i Ferrando
Lluís Vicent Banyuls i Ferrando és un poeta i cantautor que ha anat fent collita de poemes i cançons al llarg dels últims anys. Fa uns dies presentava el seu darrer poemari, Quatre rius de sang, un títol significatiu que ens remet a la consciència col·lectiva d’un poble que lluità per la seua terra, per la seua pàtria i per uns ideals de justícia. És un títol que ens trasllada a la cançó ‘Quatre rius de sang’ (1967), del cantautor Raimon. I, en llegir els poemes, podem observar que el fet no és gratuït perquè si parem esment a la lletra de la cançó, trobem molts dels aspectes que Lluís Vicent fa seus al llibre a través del jo líric, donant-nos a entendre que la lluita per millorar aquella terra ‘polsosa, eixuta i vella’ de la qual parla Raimon, encara no ha donat prou fruits per poder recuperar del tot la paraula, el diàleg, tan absent abans com sec aquell arbre de la cançó; una lluita, per tant, no acabada que Lluís Vicent vol seguir a l’estil del poeta Vicent Andrés Estellés quan al poema ‘Assumiràs la veu d’un poble...’, del Llibre de meravelles, s’erigia en el vigia de la paraula perquè l’havien parit “per a vetllar en la llarga nit del teu poble”. Una lluita, aleshores, contra la dictadura de Franco, que no ha acabat del tot perquè les persones hereves d’aquella generació ("les mans que han crescut”, segons diu la cançó) volen una terra millor, més justa i sense silencis; una terra on la por a callar estiga desterrada i el poble puga parlar clar per aconseguir un país millor on eixos ‘quatre rius de sang’ del títol siguen la saba que nodrisca la societat d’estima pels mots i per la llengua del seu poble, de justícia, de llibertat, de sinceritat, de solidaritat, d’ecologisme... a través de la paraula. Una paraula compartida entre el jo líric i el lector a qui vol avisar de possibles enganys perquè, si cal, desperte i faça costat a eixa lluita.
I eixos aspectes que ja trobem al títol, el poeta els reforça quan, abans de començar pròpiament el seu poemari, ens cita alguns textos d’altres autors que en són referència. És ací ja on Lluís Vicent ens deixa entreveure la seua formació com a lector selecte i els seus afanys personals: l’estima per un món natural, la recerca de llibertat i la recuperació d’una justícia social més equànime.
No debades, entre les citacions inicials del volum n’hi ha, en primer lloc, una de l’escriptor uruguaià Mario Benedetti, poeta i militant progressista d’esquerres, que a través de la paraula manifesta l’afany per una utopia semblant. Com aquell, Lluís Vicent també recorre en ocasions a aquella mena de sort casual amb què es pot fer justícia quan, al poema 8, diu:
"A voltes, els innobles que perden la vida
forgen els pobles i es fa justícia".
La segona citació és una referència al nord-americà George Stone que, amb La llegenda del Llop cantor, deixa entreveure la seua estima per la llibertat del món natural i del paisatge de les praderies americanes, al temps que manifesta la incomprensió que suposa la pèrdua voluntària del llenguatge. Eixa utilització del paisatge ve lligada en Lluís Vicent als qui miren, callen, i deixen fer a canvi d’unes molles de pa:
"Sé d’un camp de palmeres espanyoles
tancades al vent i a la nació de la mar,
amb sal al sòl que esterilitza els bancals
i mirades picardioses que llepen la mà
de l’amo, per recollir el premi patriòtic".
La tercera citació és una referència a l’americà, d’origen canadenc, Jack Kerouac, membre de la generació beat, que representà una nova manera d’entendre la vida amb el rebuig dels conformismes i l’obertura de la ment; aquest nou pensament, posteriorment, donaria lloc a l’aparició del moviment hippie amb tot el que això va suposar de defensa del pacifisme i de l’ús d’estimulants com evasió de la depressió en què es trobava el país com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Lluís Vicent, conscient del mal que ha patit mentre cercava l’evasió, ens ho diu així al poema 7:
"Tot ho calle, tot ho espera tant i tant de mi
l’aigua, al temple present de hui, acords i
poemes
per farcir el rebost de l’ànima.
Mentre, mire la lluna plena dels meus ulls,
per fer del dolor amor i la lletra petita,
i apedace el meu món, escindit com una ment
que sofreix, que ha patit massa, un cor trencat
que emprava l’evasió insana per anestesiar dols".
La quarta referència que es fa és als versos de Vicent Andrés Estellés, poeta de la quotidianitat, de l’amor i de la consciència del poble que expressa, amb la paraula senzilla i clara, la necessitat de donar la cara, d’exercir la solidaritat i d’estimar les coses de cada dia, al temps que denuncia allò que, tantes vegades, ha marcat el silenci i la pèrdua de la identitat dels valencians. Lluís Vicent, en ocasions, també recorre a eixa quotidianitat i ens la descriu lligada al seu barri, als ideals de solidaritat, a l’estima dels seus. Trobem un clar exemple quan, en el poema 6, diu:
"Es fa l’amor no només en l’àmbit privat,
sinó a peu de carrer, al metro, comprant
a la fruiteria d’en Vicent, suant i treballant
o amb el talladet de les deu i mitja".
I, com els poetes que volen que la seua paraula transcendisca, assenyala les arrels i els ideals que vol usar per construir elements que l’acosten al seu lector i el facen únic perquè ha assolit el millor de l’educació rebuda, la solidaritat i l’empatia contra les causes injustes, que poden esdevenir una part de l’ideal col·lectiu:
"Construïsc ponts indestructibles
de proximitats,
donant resposta
al càstig judaic de la pobresa
i l’explotació de l’home per l’home,
o a la por de la xica jove que torna
de matinada pels negres carrers,
mentre il·luminen totes les columnes
del temple sagrat i divers de l’aigua".
I en la recerca d’eixes proximitats familiars, assenyala dos elements que es repetiran al llarg del poemari com a protectors, amb les seues complicitats: la carrasca que brota després del foc i la mar que té un reflex anyil:
"Aquestes complicitats col•lectives
fan avançar una ancestral carrasca,
renascuda de mil incendis i fan veure
l’horitzó anyil a la mar.
Revolució és amor del dia a dia,
és quotidianitat, el lliscar canviant
d’un riu,
no una gran paraula".
I per no allargar-me més en un poeta que està molt present en Quatre rius de sang, unes darreres referències que ja apareixen en els primers poemes del text. La primera, la coincidència en l’adjectiu que descriu els morts de la guerra que portaven “els ventruts camions” (Llibre de meravelles) amb aquest altre vers de Lluís Vicent “Surten cadàvers fosfòrics en cada televisor” del poema 11; no és banal l’actualització dels fets amb l’ús del televisor que, de vegades, ens pot fer tan passius. La segona, l’ús en el poema 13 de la semblança amb un dels títols de l’obra d’Estellés: La clau que obri tots els panys, també la de la presó del jo líric.
"Depèn de tothom
i de que el vostre cor
siga la clau que obre
el pany
de la meua presó".
Per tant, no és d’estranyar l’expressió col·loquial, del registre vulgar en diríem, «A mamar-la tots els versos!!!!!» i el reconeixement que, en el poema 12, Lluís Vicent fa al poeta de Burjassot en anomenar-lo “mestre”.
"Mai he desitjat un cos com el teu
–deia el mestre–.
I en la forca penjaven cadàvers
bells, voluptuosos i executats.
Al Districte V em temptaren
amb flors de plàstic i em reptaren
que els diguera algun poema en francès:
«A mamar-la tots els versos!!!!!».
És l’única cosa que obtindran de mi".
La darrera d’aquestes cinc citacions amb que s’obre el llibre ens remet a un vers de qui ha estat considerat el més gran poeta en català del segle XV, Ausiàs March, on destaca la necessitat de conèixer bé per entendre encertadament els sentiments amorosos. Ausiàs ens plantajava una lluita interior entre l’amor carnal i l’amor espiritual i Lluís Vicent també deixa lluir un amor carnal entre els elements de la natura: "la pluja, el sol i el vent" quan, al poema 16, afirma:
"Afegiràs abril al calendari de la pluja,
al sud del sol, en una primavera de carn
i algunes tendreses fecundes en el vent".
I parlant de forces de la natura, entrem pròpiament en el text, on ens topem de seguida alguns elements del paisatge mediterrani que ens situen geogràficament en el país dels Quatre rius de sang:
"un riu d’aigua
que encoratja el vent i la brisa del port
de Barcelona, de València i de Palma" (Poema 16)
La mar, les ones, els vents, els arbres (carrasques, pins, oliveres, palmeres...) adquireixen un sentit especial com a referent de l’espai per on transiten els quatre rius de sang, lloc on es troba el temple amb reminiscències clàssiques que també referencia Salvador Espriu per manifestar les tensions amb el seu poble en el poema “Assaig de càntic en el temple” quan diu: “Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria allunyar-me’n, nord enllà”. Lluís Vicent també marcarà eixa diferència entre nord i sud però es declara fill del sud en la línia en què Joan Manuel Serrat planteja el seu disc “El sur también existe” sobre poemes de Mario Benedetti, de qui abans hem parlat.
El lligam esmentat, amb la poesia d’Espriu, es fa més patent als poemes tercer i nové on apareix la referència al mite de Sepharad, emprat per Salvador Espriu en el poemari La pell de brau per referir-se a Espanya. Lluís Vicent evidencia el que de Sepharad es pot esperar quan, al poema 9, escriu:
"L’enteniment de qui veu sap que el país és savi i bo,
a despit de la pell de brau que, encara, ens nega
el nostre dret a ésser, i els pallassos riuen amb el somriure
postís i hipòcrita, en aquest circ de vanitats".
No és l’únic dels grans poetes del segle XX que es remet a la idea del temple; Carles Riba, al seu poema ‘Súnion!’ del llibre Les elegies de Bierville, també ens parla del far en què s’ha convertit el temple per als exiliats que volen retornar a la pàtria. Un temple, el de Súnion, que té una part de les seues columnes caigudes i descansant en l’aigua de la mar. Les referències de Lluís Vicent a les columnes “lliures”, “valentes” (poema 15), o a les que s’han d’alçar per retornar-los la seua verticalitat i fermesa de nou, també hi són presents i el temple esdevé un far amb què orientar-se o l’espai ‘sagrat’ (poema 57) que formen les persones que fan la pàtria que pateix l’atac de l’estepa mesetària, en referència de nou a Espanya.
"L’estepa mesetària del secà juga
a enderrocar violentament
columnes valentes, sense verb
i amb gens de pietat".
_____________
"Els déus matriarcals entre les columnes
del temple sagrat, besen la mar mediterrània,
futurs plausibles sense càstig, ni salvació,
ni condemna".
Aquestes referències a l’obra de grans poetes que han escrit en català al llarg del segle XX no són les úniques que ens remeten a un món passat, a un context clàssic. La tria dels personatges que entren en joc en la partida de cartes que suposa la vida també ens remet al context cultural mediterrani en què ens movem els valencians. La sibil·la, personatge que ens remet a la mitologia grecoromana on les sibil·les del món pagà exercien de pitonisses que desvetllaven el futur, és un personatge que ha perdurat fins als nostres dies en la literatura litúrgica, El Cant de la Sibil·la, en el nostre cas, recuperat per Josep Lluís Sirera. Al llarg del poemari, aquest personatge juga un paper important, ajudada pel tafur i les seus arts, jugarà la partida de cartes en què intentarà traure’n profit amb enganys i encanteris que distraguen poeta i lectors de l’objectiu principal. No són les úniques referències a eixe univers mitològic i de la literatura clàssica; Parmènides, el Tànatos, Osiris, Heràclit, Cronos, Saturn són també personatges menors que permeten a Lluís Vicent anar construint eixe entramat del món clàssic que es barreja i es fa present en el país actual dels Quatre rius de sang.
No és l’objectiu d’aquesta presentació ser-ne extensiu en les intertextualitats del poemari Quatre rius de sang però, tractant-se d’un escriptor que també exerceix de cantautor, no puc deixar de costat algunes referències a la cançó amb què començava aquest escrit. El mateix Lluís Vicent ho diu al poema 11:
“La meua rebel·lia encara sap fer dels brogits, cançons”.
I per això Bob Dylan, la música de jazz, el rock, la Nova Cançó o el treball de grups valencians més recents estan presents i mostren eixe caràcter mediterrani de la cançó ‘Al País de l’olivera’ d’Obrint Pas quan Lluís Vicent esmenta “la pàtria de carrasques i oliveres” (poemes 4 i 11) o “el país de les carrasques” (poemes 8, 9 o 50) manifestant eixe caire reivindicatiu que li és característic i que imprimeix l’autor als seus poemes quan diu:
“... després de 40 anys de dictadura i 40 més de circ.
Fa tres segles que el poble guarda
els mots al rebost i la llibertat a la mar.”
"Fa cinc segles que la Santa Inquisició
va encetar la sang, fenedura oberta
en la terra i plus ultra, i d’aquella sembrada
continuen collint fruits".
Altres aspectes de la formació i dels coneixements que configuren la biografia de Lluís Vicent estan presents en l’obra d’aquest autor que és capaç de fer seus versos, paraules i temes del millor de la poesia catalana. La riquesa dels mots amb què escriu en són una bona mostra del que aquest “orat” pretén quan, al poema 14, reivindica:
"Sóc l’orat de lluna plena pintada cruament
sobre els terrats d’antenes d’aquesta ciutat,
sigil·losa que entra hospitalària en cada casa,
per reinstaurar, d’una vegada per totes,
el respecte i la vida de tots els orats
que,
com jo, somiem un món millor".
Us convide a fer la lectura del poemari de Lluís Vicent que és uina llçó de lluita, de vida i de superació que s’hi manifesta ja des del poema segon.
"Al temple de l’empoderament puc dir
que la vida és el millor que conec".
divendres, 7 de setembre del 2018
IX Festa Estellés
Per a més informació, consulteu el blog de la Festa
També podeu consultar a Escola Valenciana.
Divendres 7 de setembre, IV Festa Estellés a la plaça de l’Ermita a Muro. A les 20.30 hores es llegiran poemes i a les 21.00 hores sopar de cabasset. A les 22.00 hores tindrem l’actuació de Pau Alabajos: Ciutat a cau d’orella, Homenatge a Estellés. L’acte està organitzat per l’Oficina municipal de Promoció i Ús del Valencià de Muro, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Muro i la Coordinadora de l’Alcoià Comtat pel valencià.
- Festa Estellés a Ontinyent
Dissabte 8 de setembre, Ontinyent acull la Festa Estellés. A les 19.00 hores començarà la Ruta Literària des de la plaça Vicent Andrés Estellés. A les 21.30 h. se celebrarà el sopar de baix braç a l'Ateneu Ca la Mera, i a les 23.00 hores Pau Miquel Soler cantarà el seu disc “L'amor o la guerra”. La festa està organitzada per ACPV Vall d’Albaida amb la participació de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la defensa i ús del Valencià, l’Associació de veïns El Llombo, l'Associació de veïns del Barri de Sant Rafel i el col·lectiu Renadiu d'escriptors i escriptores de la Vall d’Albaida.
- IX Nit Estellés a Burjassot
Dissabte 15 de setembre, el poble del poeta celebrarà la IX Nit Estellés amb una ruta, un sopar i l’actuació de Pau Alabajos. A les 20.00 hores s’iniciarà la ruta des de la plaça de l’Ajuntament a càrrec d’Isabel i Vicent Anyó. A les 21.00 hores, sopar al l’Antic Mercat amb un preu de 15 euros amb inscripció prèvia a cabassot@gmail.com abans del dia 12 de setembre. A les 22.00 hores serà el moment de la lectura de la poesia estellesina per donar pas, a les 22.30 a l’actuació de Pau Alabajos. La Nit Estellés de Burjassot està organitzada per l’Associació Cultural Bassot amb la col·laboració de la Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord i Aviva Burjassot.
- Nit Estellés a Monóver
Dissabte 22 de setembre a les 20.30 hores al Casal Jaume I de Monòver (Plaça del Jardinet) se celebrarà Nit Estellés amb un recital col·lectiu del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés. La presentació anirà a càrrec del filòleg Frederic Johnson. Els guitarristes Artur Deltell i David Quiles seran els encarregats de posar música als versos del poeta. Amb aquesta Nit Estellés, la Coordinadora per la llengua Terres del Vinalopó – Escola Valenciana, ACPV – Casal de Monòver, l’Ateneu Cultural Republicà de Petrer, El Rogle, Cau d’Arrels i l’Ateneu Cultural del Pinós, ens sumem a les festes d’homenatge al poeta de meravelles, que es desenvolupen pertot el País Valencià des de fa molts anys. Agraïm la col·laboració de l’Ajuntament de Monòver. Després hi haurà sopar a la Plaça del Jardinet. El menú costa 10€. Cal reservar al mòbil 659 051 088 o al correu terresdelvinalopo@gmail.com
- IX Festa Estellés a Benimaclet
- Sopar Estellés a València
Dimecres 26 de setembre Barcelona, Palma i València acolliran actes simultanis de reconeixement a un dels poetes més insignes del segle XX, Vicent Andrés Estellés.
Les diferents trobades connectaran en directe a partir de les 21 h. per compartir la vetllada.
Amplieu la informació al web d'ACPV
_______________
- La València de Vicent Andrés Estellés
Dissabte, 20 de novembre a les 11.00 hores, descobrirem la València de Vicent Andrés Estellés amb una ruta per la ciutat. En acabar, picadeta al Racó de la Corbella. L’acte està organitzat per CAPPEPV, Coordinadora d’alumnes, professorat, pares i mares per l’Ensenyament Públic en Valencià amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana.
Font: Escola Valenciana
dissabte, 25 d’agost del 2018
L'animeta
Sonava la sirena mentre, per una rampa que acabava dins del refugi, els mestres ens hi portaven directes; els més grans parlaven de la ‘pava’ fins que tornava la tranquil·litat i podíem regressar a les aules. Aquell dijous, però, hi passàrem moltes hores.
Recorde encara la calor i humitat que feia que la roba s’apegara a la pell tant com la por lluïa a les ninetes dels ulls, apagades i tristes, mentre retenien llàgrimes que volien esdevenir un rierol. Quan eixírem al carrer, el silenci i la pols s’havia ensenyorit del barri que romania quasi en runes; només quedava en peu l’escola amb les parets plenes de forats com formatge de gruyère i els vidres trencats.
La població –això ho vaig saber més tard- s'aixoplugava on podia, anava desordenada buscant un lloc segur mentre sonava la sirena i la ‘pava’, els avions enemics, llençava ja els ous podrits que portava al seu punyeter ventre.
Alguns familiars i amics no l’escoltaren a temps, estaven lluny de la boca del refugi o no volgueren deixar les poques pertinences que tenien en vida. Romangueren a casa on hi trobaren la mort.
Sort d’aquell refugi antiaeri escolar! Molt després coneguí que el bombardeig d’agost del 1938 fou un dels més terribles. Les bombes caigueren des de 5.200 metres d'alçada sobre el port, el moll de la fruita i del carbó, la duana, el pont del grau i nou edificis de vivendes; un d’ells el nostre.
A la porta de l’escola, estirada a terra, vaig veure ma mare, amb un regalim de sang que li eixia del front i pensí: “Cura’t prompte que se t’escaparà l’animeta”. Però la d’ella ja havia fugit. I, en comprendre-ho, soltí els rius de llàgrimes reprimits anteriorment.
Foto: Valencia Plaza
divendres, 27 de juliol del 2018
Sóc mediterrani de Seguretat Social
Si us interessa la música, caldrà estar atents a la televisió d'À Punt que començà la seua programació musical amb L'estudi, un programa que uneix cada vegada dos estils diferents de música i que fusiona cançons de grups o cantants ben distints. El presenten l'actriu Mireia Pérez i el productor musical i director del programa Vicent Colonques.
Els primers convidats van ser Alberto Gambino i Borja Penalba i Mireia Vives; durant el seu programa intercanviaren les cançons "Cocotera" i "Dona peix" i gravaren conjuntament "Here comes the sun" dels Beatles.
José Manuel Casañ, cantant del grup de rock llatí Seguridad Social, i Miquel Gil, un dels fundadors del grup Al Tall i un dels cantautors mediterranis més reconeguts, també han tingut l'espai per a la seua fusió particular amb les cançons "Chiquilla" i "L'amor és Déu en barca"; junts gravaren la cançó "Glòria" que va popularitzar Umberto Tozzi. I ja que parlem de Casañ i Gil, us propose escoltar "Sóc mediterrani" del grup Seguridad Social que canten, en aquesta ocasió, amb Miquel Gil.
SÓC MEDITERRANI
Música i lletra: Seguridad Social
Canten: Seguridad Social i Miquel Gil
Em sent privilegiat,
per estar en un lloc tan apropiat,
la brisa té calidesa,
on no és necessari tindre pressa.
Amb sal, aigua i arenes,
mil pobles corren per les meues venes,
crec que sóc de molt prop de Babel,
toc d'olivera a la pell.
Sóc mediterrani,
sóc mediterrani,
sóc mediterrani,
sóc mediterrani.
Al ritme de l’escullera,
sonen sirenes, xiula la palmera,
em fa vibrar l’ànima inquieta,
em fa sentir que ma casa és el planeta.
Però la meua vida està ancorada,
en una bella mar deteriorada,
des de la platja a la serra,
procure cuidar la terra.
Sóc mediterrani,
sóc mediterrani,
sóc mediterrani,
sóc mediterrani.
divendres, 4 de maig del 2018
Manifestacions i concentracions el pròxim 8 de maig contra les retallades
Roda de premsa de la Plataforma per l'Ensenyament Públic al País Valencià
La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per les organitzacions, FAMPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, FEPV, BEA, Campus Jove, Sindicat d’Estudiants, FEU, FdE, Acontracorrent, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAMPA-Enric Valor, FAMPA-Penyagolosa i Valencia Laica, convoca manifestacions i concentracions en les tres capitals valencianes, Castelló, València i Alacant el pròxim 8 de maig contra les retallades, la segregació per sexes en l’escola pública i la LOMCE.
Amb els lemes No hi ha excuses! Ara educació pública. #SIalaPública, #NOalaLOMCE, #RevertirRetallades, #NoSegregació, #Síalvalencià, les entitats que configuren la Plataforma s’uneixen de nou a la convocatòria estatal, per a fer una crida als centres educatius i a les comunitats educatives per a eixir al carrer i dir no a la LOMCE i defensar l’ensenyament públic.
La Plataforma vol de nou manifestar el seu rebuig a les continues retallades que es veuen reflectides en pitjors condicions laborals del professorat, en l’augment de la concertació, en la destrossa de les infraestructures com és el cas de la presumpta malversació de diners públics de CIEGSA i el BEI, i el retard i la mala planificació en les construccions previstes, la minva de professorat i de recursos que han atacat l’ensenyament públic.
La Plataforma diu NO a la LOMCE i exigeix la seua derogació. És una llei regressiva, privatitzadora, antidemocràtica, segregadora, masclista, no laica i ataca les llengües pròpies. La Plataforma a més manifesta la seua indignació davant el pronunciament del Tribunal Constitucional d’avalar l’ensenyament segregant per sexes que separa a l’alumnat sense cap raó. La Plataforma diu SÍ a L’ENSENYAMENT PÚBLIC pel qual s’ha lluitat des de fa tants anys.
Per això convoca aquesta manifestació i anima tota la comunitat educativa, de totes les etapes educatives, a secundar-la.
D’esta manera la Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic fa una crida a les concentracions i manifestacions convocades per al pròxim 8 de maig a les 18’00 hores en les tres capitals valencianes i altres poblacions.
dilluns, 23 d’abril del 2018
Per Sant Jordi: llibertat, estima, flors i llibres!
Que la llibertat siga la nostra meta,
que l'estima no ens caduque,
que les lletres ens alimenten de bons llibres,
que la utopia es faça possible,
que les flors del camp ens renoven l'aire dels carrers,
que la paraula no siga mai més ofegada.
PREGARIA
Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres pecats
d'avarícia i enveja,
del drac de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer la pau
i salva la parla de la gent catalana.
Amén.
dimecres, 11 d’abril del 2018
25 d'abril, un dia de celebració i reivindicació
NOTA DE PREMSA
L’acte tindrà lloc al nou Passeig Guillem Agulló del Jardí Vivers de València, i constarà de diversos parlaments i actuacions musicals dissenyades especialment per a l’ocasió.
Avui, dimecres 11 d’abril, fa exactament 25 anys que el jove valencià Guillem Agulló fou assassinat per un grupuscle de violents feixistes. La impunitat de què durant els anys precedents havien gaudit aquests grupuscles al País Valencià, gràcies a la passivitat de la policia i el poder judicial (encara esperem, per exemple, els resultats de la investigació i la localització dels responsables de la col·locació de les bombes que va patir Joan Fuster o la Llibreria 3i4), es podia preveure que, en algun moment, això tindria conseqüències tràgiques, com finalment així va ser. La gravetat del cas significà un punt d’inflexió en la consciència social valenciana: 25 anys després hi ha encara molt de camí per recórrer per a la plena garantia dels drets civils més elementals de manifestació, reunió i lliure expressió al País Valencià, però hem aconseguit notables avanços, com l’existència de fiscalies de delictes d’odi i canvis legislatius i, sobretot, una major sensibilitat social.
Tot i això, 25 anys després assistim a una preocupant dinàmica regressiva i autoritària per part de l’Estat espanyol, que respon a la crítica de polítiques o del model territorial, amb actuacions repressives cada vegada més desproporcionades i amb una base jurídica més qüestionable, que s’allunyen dels estàndars europeus de garanties democràtiques.
És per això que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) hem decidit de commemorar el 25è aniversari de l’assassinat del jove Agulló amb una manifestació amb el lema “País Valencià, un país obert”, dissabte 21 d’abril, que eixirà a les 18 hores de la Plaça de Sant Agustí de València. L’objectiu és respondre a les ideologies d’odi amb un projecte de país obert i plural, que es reconeix en la seua llengua i cultura, i que alhora és respectuós amb la diversitat que conforma les societats contemporànies, també la nostra. Perquè ha de ser des del respecte i el diàleg que construïm la convivència i un futur millor.
La manifestació finalitzarà al Jardí de Vivers, on tindrà lloc un acte d’homenatge a Guillem Agulló i a totes les víctimes de la intolerància, especialment pensat per a l’ocasió, i que comptarà amb les actuacions musicals d’una destacada representació dels nostres millors artistes:
- Pep Gimeno ‘Botifarra’ - Miquel Gil - Feliu Ventura
- Al Tall - Pau Alabajos - Mara Aranda
- Xavi Sarrià - Josep Nadal - Carraixet
- Eva Gómez - Meritxell Gené - David Fernàndez
dijous, 8 de març del 2018
8 de març, per un món més just i igualitari
I tu, sols tu / El Diluvi
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Emancipada de qualsevol dolor,
vas eixir amb l’alegria de qui no té por,
de qui sap que el demà,
de qui sap que el demà serà millor.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Alliberada a qualsevol espai,
no deixaràs que ningú t’ature mai,
seràs l’estel que guiarà,
seràs l’estel que guiarà la llibertat.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Ets la forta tempesta d’abril,
un oasi amarg per als teus enemics,
eres la forta tempesta d’abril,
el sol que esclata les flors,
un oasi amarg per als teus enemics,
l’espurna que brilla a la nit.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
dimecres, 7 de març del 2018
Demà serà un 8 de març que farà camí, hui recordem Montserrat Roig
L'autora d'aquest llibre, Montserrat Roig, va lluitar públicament per la condició de la dona. Professionalment alternà l'escriptura amb la realització de reportatges i d'articles periodístics; també presentà i dirigí alguns programes de televisió, d'entre els quals volem destacar les seues entrevistes a d'altres escriptors i personalitats del seu temps que van ser molt ben acollides per públic i crítica.
Interessant a la xarxa:
- Sense ficció
- RTVE
dijous, 22 de febrer del 2018
Que gran, Forges!
Antonio Fraguas, Forges, ens ha divertit i fet pensar durant anys. Avui es publicava la seua darrera vinyeta en El país, on acostumava a publicar cada dia i fer una anàlisi irònica, amb humor i en profunditat d'algun aspecte de l'actualitat espanyola. D.E.P.
Foto: El Español
Foto: El País
dimarts, 13 de febrer del 2018
La veu de la poesia a les ones hertzianes de 'Plaerdemavida'
Us faig arribar la informació sobre una proposta interessant perquè la poesia arribe també a les aules valencianes a través de la ràdio. Es tracta del programa Plaerdemavida d'Àpunt Ràdio.
Per a demà, dimecres 14 de febrer, ens proposen inundar la xarxa de poesia!
Us deixe un dels meus poemes preferits i en xarxa en trobareu molts més:
Per a demà, dimecres 14 de febrer, ens proposen inundar la xarxa de poesia!
L'emissió de #Plaerdemavida estarà dedicada en aquesta ocasió a la poesia en les xarxes socials. El programa s'emet d'una a dos del migdia.
La poesia està molt present en algunes xarxes i, amb aquesta iniciativa, arribarà també als lectors més joves.
La proposta és fer tuits amb poemes o fragments de poemes a través de la xarxa Twitter des de les classes dels instituts que hi vulguen participar. L'alumnat també podrà comentar els tuits publicats i interactuar amb altres usuaris. Des de la ràdio en faran el seguiment en directe.
Com sabeu, el límit de caràcters és de 280 i, per tant, caldria un treball previ de selecció i preparació dels versos. Els poemes haurien de ser, preferiblement, en valencià. Els alumnes que hi participen han de tindre 14 anys o més.
Els instituts participants rebran un lot de llibres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a la biblioteca del centre.
Animeu-vos!
Us deixe un dels meus poemes preferits i en xarxa en trobareu molts més:
Ara mateix
(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Poema recitat per Sílvia Bel
dilluns, 12 de febrer del 2018
Andreu Valor i 'Mentre sol autogestione el meu plaer'
Versió del tema "Mentre sol autogestione el meu plaer" d'Andreu Valor amb Mireia Vives i Borja Penalba.
MENTRE SOL AUTOGESTIONE EL MEU PLAER (ANDREU VALOR)
Recorrent-me el lòbul de l'orella, amb el dit fent un cicló, pels cabells filtres eixes mans.
Cau i ens mulla l'aigua, brolla freda, peça a peça em traus la roba en un atac ple d'ansietat.
Mos al coll, després tendres mirades que il·luminen la foscor d'aquesta vella habitació.
I el pessigolleig que no l'ubique, arrenca la maquinaria de l'estat de sedació!
En cada abraçada em xiuxiueges, jo lluite per no ofegar-me mentre et bese tot el cos.
Adore la suavitat del tacte, de la pell que estic robant-te perquè no la puc comprar!
Has aconseguit paralitzar-me i grimpes per dominar el descontrol, la situació!
Sense cap esforç a tu m'aclame i en una cançó de fons inventarem el nostre món!
He despertat del somni, i sóc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar.
Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m'invente en soledat.
Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer.
Dispost a compartir-te aquí estaré!
Amb els ulls tancats de nou somrius i no t'he de convèncer per restar-li temps a aquesta nit.
Nuus dibuixarem varies figures trencarem junts la claror que sols una vela ofereix.
Els teus pits són la delicadesa on perdre la calma i la revolta inicia el seu camí.
I quan decidim trencar les bases, m'has fet veure que quan vulga existiràs sols per a mi.
He despertat del somni, i sóc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar.
Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m'invente en soledat.
Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer.
Dispost a compartir-te...
Trac del calaix la vena que em cobrisca els ulls i així somiar plegats a cada instant.
Tinc que invocar l'estancament del temps en el moment que tu i jo hem encaixat.
Dintre de tu, la bogeria extrema em fa oblidar que es sols un somni, tan injust!
Però quan la nit s'apropa, aquí estàs tu!
diumenge, 11 de febrer del 2018
El 8 de març, atura't per la igualtat laboral, per la dignitat de les persones
A més a més, eixe mateix dia es convoca una aturada de 24 hores cures, consum i estudiantat.
Ens volem #LliuresVivesUnides
Subscriure's a:
Missatges (Atom)